ESPAI DE REFLEXIÓ

amb Joan Martí


Unes trobades on a partir d´unes temàtiques concretes, ens anem endinsant en les nostres vivències i creences interiors per tal de veure-hi més clar i actuar d´acord amb una nova percepció.

Sessions realitzades:

2007
16.01: 01 – La Felicitat: Perquè no trobar-li el gust a la vida?
30.01: 02 – La Consciència: Allò que ens dóna suport
13.02: 03 – El Donar: Com aconseguir allò que volem
27.02: 04 – El Lliure Arbitri: Les regles del joc de la vida
13.03: 05 – La Intuició: La guía dels nostres instints
10.04: 07 – El Buit: Una explicació del que ens envolta
08.05: 09 – L´Amor: La millor eina que tenim
22.05: 10 – La Vida: Sempre al nostre favor
19.06: 12 – El Risc: El motor de la vida
03.07: 13 – El Perdó: La manera de fer miracles
17.07: 14 – La Singularitat: Tu ets el més important
18.09: 15 – La Devoció: Com contactar l´Absolut
09.10: 16 – La Riquesa: Allò que volem però ens espanta
23.10: 17 – La Immortalitat: Què és el que sobreviu
06.11: 18 - El Jo: La reivindicació de l´ego
27.11: 19 - La Gratitud: L´aliment de la vida
11.12: 20 - El Temps: Un miratge inevitable?

2008
15.01: 21 - El Camí: La drecera d´un mateix
12.02: 22 - La Dualitat: Com entendre la realitat
11.03: 23 - La Transparència: L´expressió d´un mateix
15.04: 24 - L´Amor Propi: Què m´exigeixo per a estimar-me?
13.05: 25 - La Por: La renúncia al nostre poder
10.06: 26 - L´Altruisme: Què és un acte gratuït?

2009
07.07: 27 - L’economia de la Vida
04.08: 28 - L’energia Universal
08.09: 29 - El Misteri: Allò que ens dóna sentit
08.10: 30 - La Fe: La nostra eina secreta
03.11: 31 - La Ment: La nostra gran contradicció

2010
09.02: 32 - La Confiança: Una manera de viure
12.05: 33 - Els Somnis: L'energia que remou obstacles

(Cliqueu en l´etiqueta de cada tema per a veure´n el text)

ELS SOMNIS

L'energia que remou obstacles

Si fem cas d'aquella dita tant aclaridora que ens recorda a cau d'orella que "on hi ha un somni, hi ha un camí", el nostre horitzó personal s'eixamplarà 360º. Mirem on mirem, tot és possible. Si una cosa ens fa il.lusió només cal posar mans a l'obra. Donar-ho per fet i encaminar-nos-hi.

Quan es desperta en nosaltres aquella fal.lera per una cosa determinada, res no ens pot aturar. Si ens deixem portar per l'impuls primigeni que sentim a dins nostre ens anirem acostant a la consecució del desig de forma imparable. És una energia genuïna i potentíssima... però que nosaltres podem abortar no creient-hi.

Ningú més que un mateix és capaç de frenar una força tant poderosa com la que genera un somni, un desig il.lusionat. Per això, només un mateix pot assolir allò que vol en el fons del seu cor. Un somni és l'energia que remou tots els obstacles, que aplana el camí, que obre portes, que va guiant els passos i aclarint les idees fins arribar a la fita proposada.

No estem parlant de fantasies, ni d'utopies. Quan a dins nostre la llum d'un somni s'encén, agafa forma i ens omple de desig, tot l'univers s'atura i esguarda la nostra decisió. Acollir el nostre somni, dir "sí" al nostre somni fa que l'univers es posi en marxa amb tota la seva potència per a fer-lo realitat.

Així com una central elèctrica te acumulada energia a disposició de l'usuari a qui només li cal connectar-s'hi per a gaudir-ne, també nosaltres tenim acumulat un potencial d'energia a dins nostre que ens pot empènyer en la direcció que vulguem, només ens cal "endollar-nos-hi" i deixar que circuli sense impediments.

La nostra ment, però, fa sovint "d'interruptor" i ens desconnecta d'aquesta energia estroncant-nos els somnis. Què s'hi pot fer en aquest casos? D'entrada calmar-la. La ment reacciona sempre a la defensiva davant de quelcom nou. Cal anar cap a dins del nostre cor i refermar-nos en el nostre somni. Deixar-nos acaronar per ell, submergir-nos-hi, delectar-nos-hi...

La por al desconegut ens fa dubtar. La sensació d’inseguretat ens frena. No arribem a creure’ns capaços d’assolir allò que se’ns presenta tant estimulant, tant meravellós... i desistim abans d’intentar-ho. Val la pena però arriscar-se, superar aquest temor inicial, només per la gran satisfacció de veure que sí que és possible.

Dir “sí” al somni que ens fa bategar el cor, deixar que un somni se’ns faci realitat, és una decisió compromesa i colpidora alhora per que posa en evidencia que som nosaltres mateixos els qui produïm els miracles.

Joan Martí
12.05.10

LA CONFIANÇA

LA CONFIANÇA: Una manera de viure
09.02.10

Per què anem espantats per la vida ?
Per què sempre pensem que les coses aniran malament ?
Tot és al nostre abast, això sí, hem d’ajupir-nos i agafar-ho: No ens ho posaran a la boca i ens ho mastegaran! “Quien algo quiere, algo le cuesta” O és que no ens dóna plaure descobrir les coses pel nostre compte ?

La Vida ens procura tot el que necessitem i ens inspira tot el que ens pot il•lusionar per que ens estima i vol que siguem feliços. Aquest misteri que és la Vida no seria possible sense la nostra existència i aquesta interrelació és fructífera si cada part fa el que li toca. La Vida donant-nos l’alè i nosaltres experimentant tot allò que ens doni plaure per a que el gaudi sigui compartit.

Posar-se del costat de la vida, treure’s importància, apartar-se del mig... relaxa molt i fa que tot el que ha de succeir succeeixi més fàcil i ràpid. Preguntem-nos: Flueixo amb la vida i permeto que em proporcioni tot el que necessito d'una forma senzilla? Accepto que els meus plans són els de la vida i jo un simple voluntari per a manifestar-los en la realitat?

Les nostres possibilitats son infinites, però tampoc cal atabalar-s’hi massa amb això. Si som de mena tranquil•la gaudim de la calma, si som inquiets, belluguem-nos tant com vulguem. Del que es tracta es d’anar donant resposta fidel al que sentim i a com ens sentim; anar a favor dels nostres sentiments i no en contra.

A la vida tot és possible però tot te un preu. Com més alt sigui el nostre desig més alt serà el preu que haurem de satisfer i també més gran serà la satisfacció en gaudir-lo. En qualsevol cas, si no estem disposats a pagar-ne el preu deixem que la situació flueixi: Ja tornarà a presentar-se i potser llavors estarem més predisposats per enfrontar-ne el preu.

No serveix de res queixar-se de no poder fer el que voldríem fer. Tot i que només depèn de nosaltres, de vegades potser tampoc no ens convé i cal confiar en que és el millor per nosaltres el que ens esdevé en cada situació. Forçar les coses és anar contra corrent i desconfiar de la vida.

Si no ens hi veiem amb cor no ens hi capfiquem ni ens recriminem per la nostra indecisió, mandra o por. Guardem les energies per una nova situació en la que ens trobem amb més convenciment i la força apareixerà. De vegades “no toca” i la vida sap el que es fa. O sigui que confiem-hi i si realment és una cosa que ens fa molta il•lusió, quan sigui l’hora, ens hi llençarem de cap!

LA MENT

LA MENT: La nostra gran contradicció
03.11.09

És l´eina que governa el nostre viure i té cura de totes les petites i grans coses del nostre dia a dia. És com un ordinador que fa allò per al que ha estat programat i davant de qualsevol canvi, protesta.

La ment és molt poruga enfront del que no coneix. Cal empènyer-la, tranquil•litzar-la i donar-li confiança. Llavors es desbloqueja i valora allò que és nou per a ella fins que s´ho fa seu i actua en conseqüència.

Podríem explicar aquest esquema mental en termes d´una empresa: Per sobre de tot hi ha l´amo, el que vertaderament decideix des de la reraguarda i el gerent que és qui dóna sempre la cara i ha d´assumir tot l´estrés de les decisions, amb els dubtes i els errors de governar quelcom complexe i sempre canviant.

L´amo és el nostre esperit, el nostre ésser essencial i el gerent és la ment, la nostra personalitat externa, que s´ha d’espavilar per manegar-se-les amb tot el munt de sensacions, sentiments, pensaments, intuïcions i desitjos, basant-se en els coneixements de que disposa. Déu n’hi do la papereta d´aquest “encarregat”: Li cauen pals per tot arreu i faci el que faci està mal vist per la majoria.

Si la ment se sent recolzada i compresa, la seva tasca pot ser molt més útil i productiva, però, en sentir-se contínuament criticada i sota sospita, es replega i no dóna cap pas més del compte. Tot s´ho mira amb recel: per què arriscar-se a rebre esbroncades? Què hi guanya? Prou feina té i a més ningú li agraeix res del que fa!

Llavors s´amaga o es justifica darrera l´emoció o la sensació que té més a ma per fer o no fer alguna cosa compromesa. La por, la inseguretat, la mandra, la desconfiança... tot serveix per a deixar de fer quelcom nou que suposi córrer riscos.

Per què li exigim responsabilitats que pertanyen a la nostra consciència? No és millor tenir-la en compte i valorar-la en la seva justa mesura? En qualsevol cas, fem el que fem, “tot està bé”, “tot és allà on ha de ser”.

En cada moment fem allò que ens inspira la circumstància i si no ens agrada el resultat el podem canviar fent una altra cosa. Quan escollim una possibilitat no en sabem totes les implicacions per que allò que fem afecta al nostre entorn més enllà del que podem imaginar -l´efecte papallona- i per tant no cal que ens amarguem innecessariament.

Acceptar que, tot i ser perfectes interiorment, som imperfectes en el nostre dia a dia ens ha de deixar marge per a ser tolerants amb nosaltres mateixos en la mesura que estem immersos en una realitat en la que tots ens hi movem amb eines semblants.

LA FE

8.10.09

D’entrada una definició laica de fe: Creure en una cosa que no es veu o que no es comprèn. I una altra: Creure que una cosa és possible, que una idea es pot fer realitat.

A partir d’aquestes premisses i aplicant-les a la vida de cada dia, la fe ens permet viure tranquils i confiats. Ens facilita la tasca de fluir sense angoixa i més encara, gaudir de la vida en tot moment.

Hi ha una afirmació que diu: “La vida et revela sempre allò que et cal saber i et fa arribar allò que necessites en el moment oportú i de la forma més adequada”. Per tant, per què ens hem d’amoïnar contínuament per la incertesa que ens envolta? Mai ho sabrem tot, ni falta que ens fa.

Allò que realment ens convé apareix sempre, només ens cal estar alerta i agafar tot el que la vida ens envia i fer-ne el millor ús. Tot passa, tot canvia, tot està en moviment. La saviesa popular te una expressió molt gràfica: “L’ocasió la pinten calba i tenim que agafar-la pels pèls”

O sigui que és cosa nostra estar a l’aguait, primer per adonar-nos de les oportunitats que se’ns presenten i tot seguit per agafar-les i enriquir la nostra vida amb noves experiències, per que viure és el temps d’experimentar, de provar com més coses millor, d’anar tant lluny com sigui, d’aprofundir fins on l’empenta ens porti.

Amb l’eina de la fe el camí de la vida és lleuger, plàcid i abundós per que la nostra energia s´aplica de forma profitosa a gaudir de la vida sense malversar-ne gens en “discutir” amb la realitat, en voler “garanties”, en exigir “explicacions” i “seguretats” que mai obtindrem.

Estem molt ben “equipats” per aquest gran viatge que és la vida; i la fe és un dels components importants del nostre equipament. Fem-la servir i tot ens resultarà fàcil.

EL MISTERI

8.09.09

Quantes coses desconeixem! Quants aspectes se’ns amaguen! I quina fal·lera que tenim de voler-ho saber tot. Es veu que no ens recordem d’allò que ja fa molt temps va dir el savi "sólo sé que no sé nada". Però nosaltres vinga remenar-ho tot per que sinó no estem tranquils.

Doncs ho hem de dir ben alt i d’una vegada per totes: LA VIDA ÉS UN MISTERI ! No cal que hi donem més tombs per que en això està la gràcia. Quan llegim una novel·la o anem a veure una pel·lícula la gràcia està en no saber-ne la trama. El que ens agrada és endinsar-nos-hi, anar-la descobrint…

La Vida, es una novel·la grandiosa, una pel·lícula incommensurable en la que estem immersos com actors i espectadors alhora. Per això el "guió" es va descobrint de forma gradual, conforme anem vivint l’anem interpretant i, el més important, l’anem "adaptant", per que tenim la capacitat i "l’autorització" de fer-ho. És una obra amb un final "obert" que nosaltres podem decidir.

La Vida és una energia que s’expressa a traves nostre. A traves de qualsevol ésser viu… i tot està viu! Nosaltres som imprescindibles però alhora dependents. Sense nosaltres la Vida no es podria expressar, però sense la vida nosaltres no podríem existir. Ens necessitem mútuament.

Una mica és allò de, què és primer l’ou o la gallina? Quan naixem, la vida ens posa en marxa a nosaltres i es posa en marxa ella mateixa manifestant-se a traves nostre. De la nostra part tenim l’opció de contribuir-hi "mantenint" la vida en nosaltres o bé de treure’ns-la. Allò del lliure arbitri començaria per aquí. Una vegada viu, tu decideixes que en fas de la vida, tenint clar que no hi ha "manual d’instruccions".

I aquesta és la clau de volta: En no saber de què va la història, tots tenim curiositat de veure que hi ha en això de la vida i ens hi endinsem, hi participem, en fruïm i ens la fem a la nostra mida. Aquest és el gran secret: Tots hi podem prendre part per que hi ha "papers" de tota mena, per a tots els gustos.

Benvingut sigui el "misteri" per que tots estem encantats de jugar a "cuc--amagar". Intentar descobrir el que està amagat és l’entreteniment per excel·lència de totes les èpoques i de tots els éssers humans. És el que dóna sentit al nostre viure.

L'ENERGIA UNIVERSAL

04/08/09

L’energia universal, l’energia divina, L’AMOR, es manifesta a través de l’ésser humà de forma espontània. Només cal que l’individu s’obri i vagi per la vida confiat, deixant fluir i fluint ell mateix amb els esdeveniments. Sense controlar ni jutjar, deixant de "pensar-ho tot”. La vida ja té cura del que cal en cada moment i facilita l’harmonia de totes les coses.

L’esperit que ho vivifica tot es manifesta contínuament i al marge de les nostres "decisions". No podem "decidir" estimar per que l’amor apareix i nosaltres en som testimonis però no creadors. La nostra única opció és si en gaudim i en som canal d’expressió o ens en desentenem i llavors no hi ha manifestació de cap mena.

Per tant, l’amor, el veritable Amor, ens depassa. Allò que anomenem amor habitualment és compassió, interès i fins i tot por… Ens agafem a algú, "l’estimem" a canvi de ser estimats: Això és dependència, aferrament, control… però no Amor.

Quan es manifesta L’AMOR a través nostre no ens n’adonem. Nosaltres només som el canal per on es manifesta. Nosaltres som el difusor d’aquesta energia però no els creadors. L’AMOR "estima" per mitjà de nosaltres. És com allò que diu: nosaltres no vivim és la Vida qui "ens viu". Som indispensables per a la manifestació però no som la manifestació.

El canal que nosaltres som tindria el símil d’un cable elèctric que connecta la font d’energia amb la bombeta o l’aparell que es posa en marxa en rebre-la. Nosaltres som el cable elèctric indispensable per a la transmissió i l’únic que ens cal és deixar lliure el pas, no bloquejar l’energia amb les nostres "intromissions", volent-ho controlar tot, dirigir-ho o, si més no, saber per què passa el que passa!

No tenim accés a la perspectiva global i per això no entenem moltes coses que passen. Si confiem en la vida segur que hi sortirem guanyant fent la nostra part, gaudint d’allò que tenim a l’abast i deixant que allò que ens sobrepassi… passi.

Deixem que les coses passin per que alguna finalitat tenen, encara que no la veiem.

L'ECONOMIA DE LA VIDA

(7.07.09)

Sembla que el valor que donem a les coses és proporcional al preu que estem disposats a pagar-ne. En qualsevol cas, tot té un preu i aquest preu, en la majoria dels casos, no és en diners.: Comoditat, prestigi, seguretat, reconeixement social, tranquilitat, etc..

L´intercanvi el mesura cadascú i varia en funció de l´època de la vida, de la circumstància social, del plantejament espiritual, etc... L´escala de valors és variada, variable i per damunt de tot, és una cosa exclussiva de cadascú. La influència de l´entorn és evident però en el fons cada persona hi dóna la seva empremta i es regeix pels barems que li semblen més convenients.

Sigui quina sigui la valoració personal, els resultats sempre s´equilibren. És com un líquid en vasos comunicats. Si en poses en un cantó n´augmenta també en l´altre i si en treus d´una banda se´n rebaixa de l´altra.

Disposem d´un pou d´energia del que podem extreure´n continuament i aplicar de la forma que més ens agradi però sempre tenint en compte l´equilibri esmentat. Cadascú fa un ús lliure d´aquesta font d´energia.Uns renuncien a comoditats per experimentar aventures. D´altres s´estimen més la seguretat d´una vida ben organitzada encara que sense emocions. I una majoria suporten situacions decebedores per por d´arriscar-se a cercar millors plantejaments.

La vida és moviment, és ritme, és canvi. Restar aferrat al que és te -sigui el que sigui- és limitar la teva experiència de la vida. Provar coses noves te un doble component d´incertesa i d´estímul que el fa atractíu. Si no ho proves, no ho saps: Pots assolir experiències molt fermes o et pots topar amb fracassos estrepitosos. Tant en un cas com en l´altre però, el fet d´haver viscut una nova experiència et referma en la sensació d´estar viu.

Quan acabem els nostres dies en aquesta realitat aflorarà el pensament de les coses que podiem haver intentat i no ho vam fer i llavors ja serà tard. L´èxit a la vida no és triomfar en tot el que fem sino intentar quantes més coses millor.

En aquesta realitat material hi he vingut a experimentar...
Quina cosa no me´n puc anar sense fer-la ?
Ara que encara tinc temps, què m´agradaria fer ?

L´ALTRUÏSME

Què és un acte gratuït?
(3.06.08)

Una definició podria ser: Qualsevol acció amb la que no pretenguem aconseguir res. Un acte gratuït representa l´altruisme perfecte. Però, existeixen els actes gratuïts? I, encara més, quin sentit tindria actuar gratuitament?

En un món on tot te un preu, encara que no ens ho sembli, els nostres actes sempre estan orientats a la consecució d´algun objectiu. Quan donem almoina o ajudem algú necessitat, no ho fem amb la secreta intenció -com a mínim- de reforçar la idea de que som "una bona persona"?

Tal com deia el filòsof, cal fer el bé només pel fet de la seva bondat, al marge del resultat que s´aconsegueixi. El que val és la intenció amb què fem una cosa. Però, com poder estar absolutament segurs de que no actuem moguts per un interès o per algun temor? És tan fàcil enganyar-nos, convencent-nos del que ens convingui creure!

Per això, a més de l´esforç continu per a conèixer-nos a nosaltres mateixos, ens cal edificar un jo inamovible, tan sòlidament construit, que pugui romandre imperturbable davant les fluctuacions dels fenòmens externs. Només quan hagi edificat aquest JO, em podré oblidar completament de "mí". Llavors podré actuar gratuitament.

Dit de forma més planera: Faci el que faci, n´he de quedar al marge, concentrat en el que faig, fent-ho el millor que sàpiga i res més. Cap judici, cap expectativa, cap necessitat de reconeixement, cap cosa a canvi. He fet el que volia fer i segueixo el meu camí: Així estic sempre en pau i actúo amb tranquilitat.

Actuar és donar sentit a la meva vida. És fer ús del meu temps i la meva energia. Fent tot el que faci, confirmo que estic viu i corresponc, actuant, a qui m´ha fet dipositari de tots aquest dons. Parlar, cantar, ballar, estudiar, treballar… el que sigui, res no és gratuït, perque tot és donar testimoni de la meva existència.

LA POR

La renúncia al nostre poder
(13.05.08)

Tots tenim por. Alguns més, altres menys. Uns molt sovint, d´altres només de tant en tant. Però, què és la por? Per què tenim por? Vist des de la perspectiva espiritual, tenim por quan desconfiem de nosaltres mateixos, del nostre poder interior.

Tenir por, és bo o és dolent? Ni una cosa ni l´altra. Es com dir: tenir gana, és bo o dolent? La por, com tantes d´altres, és una sensació, un mecanisme del que disposem per a viure. És una percepció, una informació que tenim a l´abast per a prendre decisions.

La por ens pot aparèixer per diferents camins. Una amenaça real, un perill imaginari, una decisió important... també en sentir-nos vulnerables o quan volem, i no podem, controlar-ho tot. O sigui que n´hi ha de moltes menes, però en tots els casos es tracta de la mateixa sensació.

Què hem de fer amb la por? El mateix que amb la gana i les demés sensacions: reconèixer-la, gestionar-la i seguir el nostre camí. Què no hem de fer amb la por? Instal.lar-nos-hi, portar-la al coll, enredar-nos-hi. Quan tenim gana, mengem i seguim endavant. Amb la por el mateix: Acceptar-la i resoldre-la: Si ens fa mal un queixal, cap al dentista de pressa i així s´acaba el dolor… i la por d´anar al dentista.

Els perills imaginaris són els que causen més estralls però és només a la nostra ma de transformar la por que generen en tranquil·litat. Podem recordar aquella dita “Si un problema te solució, per què preocupar-se? i si no en te, què hi guanyem preocupant-nos-hi?”otambé aquell altre pensament “La mort no afecta als vius i quan ets mort ja no estàs viu. Per què doncs preocupar-te per la mort?”

Aquelles pors que neixen de no sentir-nos capaços, de no creure´ns mereixedors, de no creure, en definitiva, que podem fer qualsevol cosa, ténen un bon antídot: La garantia que el NO ja el tenim i el que cal és llançar-s ´hi per donar opció a que el SÍ sigui possible. Fent això s´obren espais, es conjuren energies i sincronicitats amb resultats meravellosos.

Quan aconseguim coses que no ens creiem capaços d´aconseguir ens adonem del fàcil que ha sigut, que només cal proposar-s´ho i fer-ho.

La por és aquella sensació que ens avisa que anem a endinsar-nos en terreny desconegut. El més xocant del cas és que ens fa por el nostre propi poder: Ens fa més por la nostra llum que la nostra foscor... Però quan ens alliberem de les nostres pors, propiciem que els demés s´alliberin també de les seves

Ens espanta viure al màxim, per la magnitud i grandiositat del que podem arribar a sentir i experimentar en totes direccions, sentir-nos curulls de sensacions magnífiques. Ens espanta ser feliços per por a perdre aquesta felicitat. El nostre raonament: "Si no la tastem, no la trobarem a faltar".
Penosa conclusió!