LA MENT

LA MENT: La nostra gran contradicció
03.11.09

És l´eina que governa el nostre viure i té cura de totes les petites i grans coses del nostre dia a dia. És com un ordinador que fa allò per al que ha estat programat i davant de qualsevol canvi, protesta.

La ment és molt poruga enfront del que no coneix. Cal empènyer-la, tranquil•litzar-la i donar-li confiança. Llavors es desbloqueja i valora allò que és nou per a ella fins que s´ho fa seu i actua en conseqüència.

Podríem explicar aquest esquema mental en termes d´una empresa: Per sobre de tot hi ha l´amo, el que vertaderament decideix des de la reraguarda i el gerent que és qui dóna sempre la cara i ha d´assumir tot l´estrés de les decisions, amb els dubtes i els errors de governar quelcom complexe i sempre canviant.

L´amo és el nostre esperit, el nostre ésser essencial i el gerent és la ment, la nostra personalitat externa, que s´ha d’espavilar per manegar-se-les amb tot el munt de sensacions, sentiments, pensaments, intuïcions i desitjos, basant-se en els coneixements de que disposa. Déu n’hi do la papereta d´aquest “encarregat”: Li cauen pals per tot arreu i faci el que faci està mal vist per la majoria.

Si la ment se sent recolzada i compresa, la seva tasca pot ser molt més útil i productiva, però, en sentir-se contínuament criticada i sota sospita, es replega i no dóna cap pas més del compte. Tot s´ho mira amb recel: per què arriscar-se a rebre esbroncades? Què hi guanya? Prou feina té i a més ningú li agraeix res del que fa!

Llavors s´amaga o es justifica darrera l´emoció o la sensació que té més a ma per fer o no fer alguna cosa compromesa. La por, la inseguretat, la mandra, la desconfiança... tot serveix per a deixar de fer quelcom nou que suposi córrer riscos.

Per què li exigim responsabilitats que pertanyen a la nostra consciència? No és millor tenir-la en compte i valorar-la en la seva justa mesura? En qualsevol cas, fem el que fem, “tot està bé”, “tot és allà on ha de ser”.

En cada moment fem allò que ens inspira la circumstància i si no ens agrada el resultat el podem canviar fent una altra cosa. Quan escollim una possibilitat no en sabem totes les implicacions per que allò que fem afecta al nostre entorn més enllà del que podem imaginar -l´efecte papallona- i per tant no cal que ens amarguem innecessariament.

Acceptar que, tot i ser perfectes interiorment, som imperfectes en el nostre dia a dia ens ha de deixar marge per a ser tolerants amb nosaltres mateixos en la mesura que estem immersos en una realitat en la que tots ens hi movem amb eines semblants.