LA CONFIANÇA

LA CONFIANÇA: Una manera de viure
09.02.10

Per què anem espantats per la vida ?
Per què sempre pensem que les coses aniran malament ?
Tot és al nostre abast, això sí, hem d’ajupir-nos i agafar-ho: No ens ho posaran a la boca i ens ho mastegaran! “Quien algo quiere, algo le cuesta” O és que no ens dóna plaure descobrir les coses pel nostre compte ?

La Vida ens procura tot el que necessitem i ens inspira tot el que ens pot il•lusionar per que ens estima i vol que siguem feliços. Aquest misteri que és la Vida no seria possible sense la nostra existència i aquesta interrelació és fructífera si cada part fa el que li toca. La Vida donant-nos l’alè i nosaltres experimentant tot allò que ens doni plaure per a que el gaudi sigui compartit.

Posar-se del costat de la vida, treure’s importància, apartar-se del mig... relaxa molt i fa que tot el que ha de succeir succeeixi més fàcil i ràpid. Preguntem-nos: Flueixo amb la vida i permeto que em proporcioni tot el que necessito d'una forma senzilla? Accepto que els meus plans són els de la vida i jo un simple voluntari per a manifestar-los en la realitat?

Les nostres possibilitats son infinites, però tampoc cal atabalar-s’hi massa amb això. Si som de mena tranquil•la gaudim de la calma, si som inquiets, belluguem-nos tant com vulguem. Del que es tracta es d’anar donant resposta fidel al que sentim i a com ens sentim; anar a favor dels nostres sentiments i no en contra.

A la vida tot és possible però tot te un preu. Com més alt sigui el nostre desig més alt serà el preu que haurem de satisfer i també més gran serà la satisfacció en gaudir-lo. En qualsevol cas, si no estem disposats a pagar-ne el preu deixem que la situació flueixi: Ja tornarà a presentar-se i potser llavors estarem més predisposats per enfrontar-ne el preu.

No serveix de res queixar-se de no poder fer el que voldríem fer. Tot i que només depèn de nosaltres, de vegades potser tampoc no ens convé i cal confiar en que és el millor per nosaltres el que ens esdevé en cada situació. Forçar les coses és anar contra corrent i desconfiar de la vida.

Si no ens hi veiem amb cor no ens hi capfiquem ni ens recriminem per la nostra indecisió, mandra o por. Guardem les energies per una nova situació en la que ens trobem amb més convenciment i la força apareixerà. De vegades “no toca” i la vida sap el que es fa. O sigui que confiem-hi i si realment és una cosa que ens fa molta il•lusió, quan sigui l’hora, ens hi llençarem de cap!