LA POR

La renúncia al nostre poder
(13.05.08)

Tots tenim por. Alguns més, altres menys. Uns molt sovint, d´altres només de tant en tant. Però, què és la por? Per què tenim por? Vist des de la perspectiva espiritual, tenim por quan desconfiem de nosaltres mateixos, del nostre poder interior.

Tenir por, és bo o és dolent? Ni una cosa ni l´altra. Es com dir: tenir gana, és bo o dolent? La por, com tantes d´altres, és una sensació, un mecanisme del que disposem per a viure. És una percepció, una informació que tenim a l´abast per a prendre decisions.

La por ens pot aparèixer per diferents camins. Una amenaça real, un perill imaginari, una decisió important... també en sentir-nos vulnerables o quan volem, i no podem, controlar-ho tot. O sigui que n´hi ha de moltes menes, però en tots els casos es tracta de la mateixa sensació.

Què hem de fer amb la por? El mateix que amb la gana i les demés sensacions: reconèixer-la, gestionar-la i seguir el nostre camí. Què no hem de fer amb la por? Instal.lar-nos-hi, portar-la al coll, enredar-nos-hi. Quan tenim gana, mengem i seguim endavant. Amb la por el mateix: Acceptar-la i resoldre-la: Si ens fa mal un queixal, cap al dentista de pressa i així s´acaba el dolor… i la por d´anar al dentista.

Els perills imaginaris són els que causen més estralls però és només a la nostra ma de transformar la por que generen en tranquil·litat. Podem recordar aquella dita “Si un problema te solució, per què preocupar-se? i si no en te, què hi guanyem preocupant-nos-hi?”otambé aquell altre pensament “La mort no afecta als vius i quan ets mort ja no estàs viu. Per què doncs preocupar-te per la mort?”

Aquelles pors que neixen de no sentir-nos capaços, de no creure´ns mereixedors, de no creure, en definitiva, que podem fer qualsevol cosa, ténen un bon antídot: La garantia que el NO ja el tenim i el que cal és llançar-s ´hi per donar opció a que el SÍ sigui possible. Fent això s´obren espais, es conjuren energies i sincronicitats amb resultats meravellosos.

Quan aconseguim coses que no ens creiem capaços d´aconseguir ens adonem del fàcil que ha sigut, que només cal proposar-s´ho i fer-ho.

La por és aquella sensació que ens avisa que anem a endinsar-nos en terreny desconegut. El més xocant del cas és que ens fa por el nostre propi poder: Ens fa més por la nostra llum que la nostra foscor... Però quan ens alliberem de les nostres pors, propiciem que els demés s´alliberin també de les seves

Ens espanta viure al màxim, per la magnitud i grandiositat del que podem arribar a sentir i experimentar en totes direccions, sentir-nos curulls de sensacions magnífiques. Ens espanta ser feliços per por a perdre aquesta felicitat. El nostre raonament: "Si no la tastem, no la trobarem a faltar".
Penosa conclusió!