EL JÒ

La reivindicació de l´ego
(6.11.07)

A la creença general de la mala influencia de l´ego en l´ésser humà li podem donar la volta i arribar a una conclusió que resulta molt confortable. Considerar l´ego, no un enemic de qui ens hem de guardar, sino una eina sofisticada al nostre servei, com tantes d´altres de les que disposem: la inteligència, la sensibilitat, la motricitat i, per damunt de totes, la conciència.

El "jo" no el tenim perquè sí, com si fos una nosa supèrflua que no se sap d´on ve ni que fa. El necessitem per a sobreviure. I no el podem liquidar alegrement, així com així. De fet, el "jo" no es pot eliminar; el que cal és desplaçar-lo, resituar-lo. I per a poder fer aquest pas, el "jo" ha d´estar situat en un punt just, ni massa amunt ni massa avall.

Com de qualsevol eina, de l´ego n´hem de saber fer ús. Hem de tenir clares la seva utilitat i la seva potència així com les seves contraindicacions. Però bé que ens el podem estimar, perque sempre va a favor nostre. Estimar-lo i educar-lo com a un fill, per a que sàpiga en cada moment quina és la seva feina, sense confusions ni extralimitacions.

Per a moure´ns en aquest nivell de la realitat física, ens calen totes aquestes eines que permeten a l´ésser espiritual que som poder manifestar-se i experimentar la vida. Acoblar bé tot aquest engranatge és la nostra tasca. Sembla que tot allò de que disposem és adequat per aquest procés vital i que no hi ha rès inapropiat.

A l´ésser espiritual que portem a dins, tot i la seva inmensitat i poder, i perque és inmaterial, li cal aquest desplegament material per a “experimentar-se”. Equilibrar aquests dos aspectes que ens configuren és feina de cadascú per tal d´assolir el benestar i transitar amb profit per aquesta vida.

Des d´un "jo" feble no és pot emprendre el camí espiritual. Des d´un "jo" fort, tampoc. Cal situar-lo en el punt mig: ni massa fort ni massa fluix. Només des d´aquest punt és pot fer llavors el pas, emprendre el camí, deixar el "jo" a part, fer-lo callar per tal de poder mirar gratuïtament, amb un cor net, amb uns ulls nous, el què som i el què ens envolta.

La il.luminació passa per una reconciliació amb l´inconscient. No estem "condemnats" pel nostre inconscient, sinó que ens hi podem obrir, ens hi podem reconciliar, el podem treballar de manera que ens esdevingui un aliat i no un enemic.

Tot el que portem al damunt és nostre, som nosaltres! No hi ha cap part rebutjable, d´altra banda restaríem incomplets. Per tant, prou de "barallar-nos" amb nosaltres mateixos! Tota l´energia emprem-la en estimar-nos, en estimar tot el que és viu. En estimar la vida i viure-la a fons.