L´AMOR PROPI

Què m´exigeixo per a estimar-me?
(15.04.08)

A la vida tot és molt senzill, som nosaltres els que ens ho compliquem i llavors ho trobem tot molt difícil. Veiem un nen petit: Quan vol una cosa ho agafa, quan no pot aconseguir-la protesta. Quan està content riu, quan està empipat, plora...Que com podriem conviure si tothom fés el que li semblés ? Doncs millor que ara. O, es que ara no es així ? Que no fa tothom el que vol, encara que d´amagat o amb “segones”? I, si no ho aconsegueix, que no supura amargor, rancor, resentiment que vessen damunt dels altres ?No fóra millor “veure-les venir”? Si tothom digués el què pensa, no aniriem més guiats ? Aquest plantejament, sembla antisocial ? Aquí en aquest món hi hem vingut a ser feliços, no a patir. Amagar, dissimular o, en últim extrem, renunciar als nostres desitjos és un veritable fracàs de la nostra estada a la vida.I què passa amb els condicionants, les circumstàncies externes que ens limiten ? Doncs que hi ha molt de camp per córrer a partir d´acceptar la nostra realitat, el punt del que partim en aquest viatge vital. Ens cal fer servir el verb VOLER per comptes del verb PODER: Jò VULL o NO VULL una cosa determinada! (Dir que PUC o que NO PUC, és limitar-te).Estar clar que tot a la vida té un preu i hem d´estar disposats a satisfer-lo. Però no diguis no puc. Digues, no vull pagar-ne el preu... i després no et queixis si no aconsegueixes el que desitges.Retornem al començament. Què és l´amor propi, l´auto-estima? És donar-se satisfaccions un mateix. És acomplir els propis desitjos i això, ves per on, entra en conflicte amb els desitjos dels altres i sembla que sigui més fàcil renunciar-hi que deixar que s´encaixin de forma natural o, si més no, mirant de coordinar-los.Si tots anéssim “a la nostra” millor ens aniria perque no tindriem tanta “feina” a veure què fan els altres i a covar rancúnies pel que fem o deixem de fer “per culpa dels altres”. Sembla un xic agosarat però, si ens ho mirem bé, és ben simple: Hi ha de tot i per a tothom.I aclarim-ho: No tothom “necessita de tot”. Si cadascú disposa lliurement d´allò que li plau, deixa de cobejar les coses que no li calen. Però si se sent privat del que desitja, llavors ho vol tot i de tothom.Caldrà parlar-ne més en un altre moment...