LA INTUICIÓ

La guia dels nostres instints
(13.03.07)

Que entenc per intuïció? Per a mi es allò que se m´acut sense pensar, és aquella sensació que m´impulsa en una direcció determinada i que, seguint-la, em fa sentir bé. Per això vull parlar de la intuïció des d´un enfocament bastant menys tingut com és el dels instints (allò que ens fa semblants als animals!!)Puc confiar en els meus instints? Sempre. Perquè, quan es poden equivocar els meus instints respecte d´allò que és el millor per a mi? Confio en el meu instint fins al final, encara que la raó me´n vulgui apartar! I es que qui controla això dels instints és el meu cos, i el cos és una eina que no falla mai. Sempre em diu la veritat d´allò que sento.El cos és una màquina perfecte. Que potser ens hem de preocupar de respirar, pair, fer circular la sang… en definitiva de mantenir-nos vius? Oi que no? Oi que tot el més important per a nosaltres funciona sol, s´ho fa el cos tot sol? Volem doncs una raó millor per a refiar-nos del nostre cos en cada moment i circumstància?Quan el cos necessita alguna cosa que no pot aconseguir-la tot sol, m´ho fa saber. Si necessita aliment em produeix gana. Si necessita líquid em produeix set. Si necessita descansar em produeix son. Si l´ambient no li es propici em produeix malestar. Quan detecta alguna amenaça em produeix por. I, en tots els casos, pensant en ell, el meu cos no fa res més que pensar en mi per que jo soc la seva raó de ser. Seguir les indicacions del meu cos és, per a mi, el camí més segur.Fins aquí tots podem estar d´acord, però sembla que hi ha un espai que està més enllà de l´aspecte físic: La ment, la intel·ligència, la consciència, etc. com encaixen en aquest plantejament? Podríem parlar de diversos supòsits, però jo em decanto per un “d´intuitíu” que ve a dir-me que tot en nosaltres es una sola cosa, que qualsevol sensació, acudit o decisió racional tenen el mateix origen.L´ésser humà és una casa habitada, “una llar”. La casa -el cos- més el seu morador -l´esperit- formen una llar , una persona. Per tant, són dos aspectes indestriables. Potser el quid de la qüestió està en la jerarquització de les atribucions –allò de qui mana més a casa- per a poder comprendre l´estructura humana.Seguint amb el paral·lelisme de la casa, està clar que n´hi ha molts que volen manar, que hi ha moltes formes de dirigir o governar el conjunt i que unes són millors que les altres per aconseguir un veritable benestar. A dins nostre sentim moltes veus i totes semblen tenir raó. Quina és però la que ens ha de merèixer més confiança? Crec que, en cas de dubte, la intuïció -els senyals del cos- és per a mi la forma instintiva de circular per la vida, és el mètode més segur per anar sempre bé.La intuïció és millor que la raó? Si fos per la raó, no faria mai res per que mai tinc totes les dades per a prendre una decisió. Per això, sempre acabo per prendre una decisió impulsat per una emoció. D´on vénen les emocions sinó del cos, dels instints? Quan li he donat mil voltes a un pensament m´acabo decidint sempre per allò que més m´agrada, per allò que em dóna més plaure, per allò que em sembla que m´ha de fer més feliç… i si no m´empeny cap emoció, no em decideixo a fer res, davant dels innombrables arguments de la raó que m´ho desaconsellen.Quan prenc una decisió encertada, el cos m´ho fa saber per mitjà d´una sensació de pau i benestar. Quan m´he forçat a fer alguna cosa que, en realitat no m´agradava però era la més “raonable”, les tensions físiques tarden ben poc en fer-se presents, acompanyades de malestar i desencís. Quina és doncs la funció de la raó? La raó, la intel·ligència, la ment, té unes funcions específiques que em permeten “governar la casa” Però les “ordres principals” em vénen de dins: Les decisions de l´esperit les transmet el cos –són els senyals interns- sense interferències.La intuïció, -els instints– per sota de tot el batibull dels pensaments que ens omplen la ment i ens desorienten, estan sempre a punt per a donar-nos suport des del fons nostre.