EL LLIURE ARBITRI

Les regles del joc de la Vida
(27.02.07)

Unes lleis bàsiques, fàcilment identificables per a qui vulgui veure-les, regeixen tot el que ens engloba –tant físic com psíquic- produint uns efectes inapel·lables. És ben a la vista que l´ésser humà va per la vida a tomballons sense tenir clar on agafar-se, deixant-se portar per innombrables i canviants estratègies vitals, sense aconseguir l´objectiu de donar sentit a la seva existència. Per què, doncs, si aquestes lleis son tan evidents, se´ns passen per alt?Per exemple, si decidim conrear un hort, remourem la terra, enterrarem unes llavors i esperarem que fructifiquin “soles”, per que no és a la nostra ma el “fer-les créixer”. Com s´aplica aquest exemple en la nostra pròpia vida? La terra som nosaltres, que ens hem d´alliberar de prejudicis -males herbes- per a poder produir els resultats que desitgem a partir de la nostra convicció i la nostra confiança -les llavors-. Aquelles lleis bàsiques de que parlàvem abans fan el seu treball produint els efectes desitjats.Pot semblar una mica fosc tot això i, certament resulta inconcebible, però és que la vida realment és un misteri. Tot el que és viu creix “sol” i encara que no ho podem comprendre sempre és al davant dels nostres ulls. I això, què hi te a veure amb els nostres desitjos i el nostre sentit vital? Doncs que està sotmès al mateix procés: Si vols alguna cosa -benestar, prosperitat, idees clares, pau, etc.- ho decideixes, ho “sembres” i esperes que es produeixi.Així de fàcil? I qui ho fa? T´importa molt qui fa que la Terra s´aguanti a l´aire, que la sang circuli per les teves venes o que tinguis, entre moltes altres facultats, la capacitat de llegir ara aquestes paraules? Existeix un poder que ho sustenta tot i ho produeix tot, per mitjà d´unes lleis determinades que son la base de tot el procés, a les que ens hi podem acollir o no, però que actuen inexorablement.Impressiona, no és veritat? Doncs sí, és un saber que ens sobrepassa però aquí está: L´acceptem i seguim les seves regles o l´ignorem i anem pel nostre compte assumint el que ens passi “sense dret a reclamació”. Llavors, si hem d´ obeir unes lleis concretes, a on és allò del lliure arbitri? Bé, com en qualsevol joc, han d´existir unes regles que el defineixin encara que la forma de jugar de cadascú sigui lliure. Pensem en els escacs, per exemple. Podem fer la jugada que més ens agradi, però cada figura només la podem moure d´una manera predeterminada!Ens pot servir l´exemple del restaurant: Quan volem menjar, escollim i demanem el que ens agrada i restem “a l´espera” de que ens ho preparin. En cap cas ens n´anem a la cuina a veure si ho saben fer, no és veritat? Confiem plenament en que ens atendran degudament. Així doncs, en la mesura en que “confiem” en la nostra saviesa interna, aquesta es manifesta en tota la seva esplendor.Cadascú de nosaltres te unes característiques diferents: no hi ha dos éssers humans iguals. Tots tenim un do que ens distingeix dels altres i que ens fa a tots complementaris i necessaris per a l´harmonia universal. Si estem a l´escala de “fa” la nostra funció es “sonar” en aquest nota per a que la simfonia sigui harmònica.En aquest punt ens pot assetjar altre cop la qüestió del lliure arbitri: On para la nostra llibertat si estem limitats a una funció definida? Sempre podem triar de fer el que creiem més adequat, encara que no sempre allò que escollim ens resulta positiu. El fet de “triar” el que ja “ens toca fer”, allò per al que estem preparats de manera innata, és també una opció, la nostra millor opció. La millor opció per a nosaltres i per a tots els demés.Tornant al cas del restaurant: Ningú t´obliga a menjar-hi. Podies haver-te quedat a casa i fer-te-ho tot tu sol, però lliurement vas al restaurant i tries “deixar que t´ho facin” per que consideres que allà en saben més que tu de cuinar. Has perdut per això el teu lliure arbitri? Podríem dir millor que l´has fet servir d´una forma molt convenient per a tu. La teva consciència, l´ésser interior comú a tothom, ho sap tot, ho és tot. Vols millor garantia? Hi ha una millor elecció?