L´AMOR

La millor eina que tenim
(8.05.07)

De quin amor parlem? De l´únic que hi ha, encara que li hem aplicat moltes variants. Estimar és una cosa molt senzilla –com totes les coses importants de la vida- i és la més important. L´amor és la clau de volta de tot. L´amor és el TOT o dit d´altra forma: Tot és amor i l´amor ho és tot. No necessitem res més, podem prescindir del demés.
Busquem-li altres noms: innocència, alegria, confiança, pau, interès, desaferrament, entusiasme, generositat, compassió, serenitat… i podríem omplir més pàgines per que l´amor té innombrables cares, aspectes, interpretacions, però només una finalitat: La Unitat. Tots som una sola cosa i l´amor és l´energia que ens sustenta, que ens ajuda, que ens empeny i ens eleva.
Quan un abraça a un altre es produeix un esclat d´energia, s´encen la llum, la temperatura es dispara, tot el nociu s´esvaeix. La vergonya, la incomoditat, l´angúnia i, en definitiva, la por de posar-se en evidència demostrant amor en els nostres actes potser cal atribuir-les a la sensació de feblesa o desvaliment que sentim a l´expressar-lo.
Sentir-nos vulnerables i desprotegits és el millor senyal de que deixem sortir de dins nostre aquesta energia abassegadora que tot ho guareix i que tot ho il.lumina. Es gratuïta, és inesgotable i és al nostre abast. No fer-la servir és la més gran malversació i la mostra més aclaparadora de desagraïment.
Per què som tant porucs, tossuts i estúpids? Per què deixem de banda la millor eina que existeix… jò el primer? Per què ens costa tant obrir-nos i deixar fluir els nostres sentiments més íntims?
Si tu dius a un altre, t´estimo!, què pot passar? Que es quedi bocabadat? Que et contesti que ell també? En qualsevol cas, sembla que ha d´anar sempre bé, no? T´agradaria a tu que et diguessin que t´estimen? T´ho deixaries dir o et sentiries incòmode? Com no estimar, ni que sigui una mica, aquell que se´ns assembla, que viu i pateix com nosaltres, que morirà com nosaltres!
Que hem de fer perquè aquesta manifestació sovintegi? Què ens cal per trencar la barrera que ens priva del millor de la vida? Crec que només cal que ens ho proposem i que ho practiquem, que “ens hi forcem” fins que esdevingui una cosa normal, espontània i quotidiana. Les conseqüències son magnífiques!
Així pot ser i així és.