LA VIDA

Sempre al nostre favor
(22.05.07)

L´equilibri que ha de presidir tota la nostra actuació vital és l´aspecte més difícil i alhora el més útil per a fer el camí de la forma més adequada. Tot a la vida te dues cares, dues maneres de veure-ho per això un plantejament equilibrat ens dóna la mesura correcta de les coses.Per damunt de creences, religions o filosofies hi ha el fet personal: Només un mateix és responsable de la seva propia vida i si un no vol, res del que s´esdevé en el seu entorn li pot afectar. El secret està en tenir clar qui som, que hem vingut a fer en aquest món i com ho volem de fer.Dins de cadascun de nosaltres portem l´Ésser espiritual perfecte, coneixedor de tot el que ens convé. Es poderosíssim però molt discret i sotmès totalment a la nostra voluntat. Tot i això, sovint se´ns manifesta per mitjà de senyals i sensacions –allò que en diem intuïcions- per a fer-nos veure el més adient.Pensem que tot depèn només de nosaltres sols, que tenim que controlar-ho tot per tirar endavant a la vida. És cert que som responsables dels nostres actes i de les nostres decisions, però, nosaltres sols –la nostra part externa- no és capaç de superar per ella mateixa tots els reptes que se´ns plantegen.La Vida és l´energia que ens mou, que ho mou tot. És la que ens inspira durant el nostre trànsit vital. Aquest poder superior és el nostre Ésser veritable i única realitat del que som. Quan un és conscient d´això i es deixa portar confiat pel seu Jo intern -per la Vida- les coses li funcionen amb fluïdesa i se li obren camins insospitats.Aquesta postura vital jo l´anomeno fe en la Vida. Ella sempre ens fa arribar el que necessitem quan ho necessitem. Només hem d´estar oberts i ben disposats, amb plena acceptació i agraïment per les diferents experiències que se´ns presenten en el viure diari, assaborint els innombrables plaers que ens envolten i el primer de tots el fet d´estar vius.En nosaltres mateixos tenim tot el que necessitem i tot el que desitgem, encara que emmascarat pel nostre embolcall extern que ens fa creure, molts cops, incapaços, temorosos i desconfiats pel fet de no poder controlar tot el que passa al nostre voltant i davant les incerteses d´allò que ens pot esdevenir.Ningú aprèn en el lloc d´altri. Tots hem de fer el nostre propi camí i passar per les experiències necessàries fins a fer-nos conscients de qui som en realitat i que és el que hem vingut a fer. La Vida ens ho fa saber i ens hi porta. Només ens cal escoltar-la i deixar-nos-hi portar.La nostra actitud, la nostra pròpia manera de ser, és la mateixa Vida, un aspecte de la vida, que es manifesta a través nostre i s´integra en el conjunt per a completar-lo. Ésser un mateix, estar content d´un mateix, donar-se tot allò que un cregui que l´ha de fer feliç, és la nostra col.laboració en aquest gran procés que és la Vida.