LA IMMORTALITAT

Què és el que sobreviu?
(23.10.07)

El cas és que sentim atracció o rebuig envers qualsevol imatge projectada per la nostra ment en l´estat posterior a la mort. La tasca que hem de dur a terme és: ser conscients del que passa, romandre oberts -sense identificar-nos ni rebutjar les imatges que apareixen- i deixar-ho anar tot per a poder veure més enllà de les projeccions, expectatives i temors de la nostra ment.El nostre quefer és el mateix tant en aquest moment com en el moment de la mort: anar més enllà del relatiu i del condicionat fins assolir la veritat i fondre´ns amb l´Ésser Absolut. Per tant, la millor clau per a saber com ens relacionarem en el futur amb els nostres estats mentals, consisteix en observar la forma com ens hi relacionem actualment. Després només trobaràs el que ara tinguis.Les nostres tendències inconscients i els nostres continguts mentals perduren instant rere instant més enllà fins i tot del moment de la nostra mort. El veritablement important és reconèixer que el que perdura no és "algú" sinó l´energia amb la que mentalment construïm la nostra "identitat".En la mesura en que persisteixi la il.lusió d´una existència separada caldrà una nova forma física en la que seguir-s´hi reflexant. En tots els moments de la nostra vida disposem de la possibilitat de travessar la il.lusió de separació i arribar al fons del nostre ésser però aquesta possibilitat resulta particularment accessible en el moment de la mort. Morir no és difícil, el difícil es romandre mort!En penetrar total i completament en l´Ésser Il.limitat tornem a ser allò que sempre hem sigut. Llavors tot el "devenir" superficial del nostre passat es dissoldrà en la llum de la realitat subjacent que compartim amb tot el que és i amb tot el que serà. La mort no només és diferent al que ens imaginem sinó que també és més ditxosa. La mort no és més que un canvi en el nostre estil de vida.Un savi va dir: "La veritat i el que creiem veritat són una i la mateixa cosa". Així doncs, per a que la vida després de la mort "sigui veritat" hem de "fer-la veritat". La veritat és sempre el que nosaltres fem. La "vida després de la mort" forma part del potencial evolutiu de la vida i l´única forma de saber que és veritat consisteix en fer-ho veritat.L´única forma de "demostrar" l´existència de la vida després de la mort consisteix a portar el paradís a la terra: Cada vida salvada, cada vida alliberada, suposa un pas endavant en el procés de construcció d´una nova terra i d´un nou cel. Això és l´únic que pot ajudar-nos a justificar el nostre desig d´una vida després de la mort.Restablint la bellesa del planeta i alliberant l´esplendor de les formes de vida individuals podrem avançar fins arribar a superar el dualisme entre cel i terra, eternitat i temps, diví i humà. És possible que existeixi una vida després de la mort? Fem-la realitat, creant el paradís ara i aquí.Per a verificar la hipòtesi de la supervivència és necessari "confiar en l´univers", confiar en que l´univers és intrínsecament bò. Si no donem aquest primer pas, mai comptarem amb l´estímul i l´energia necessaris per a escometre una disciplina espiritual contemplativa que ens permeti verificar d´una manera convincent la immortalitat de l´ànima.