LA DUALITAT

Com entendre la realitat
(12.02.08)

Tal com passa en tots els ámbits del que ens envolta, l´ésser humà també està sotmès a la paradoxa de la dualitat. De la mateixa manera que existeix el día i la nit, la tempesta i la calma, l´amor i l´odi, etc., en tots nosaltres conviuen la llum i la foscor que van alternant la seva influencia i ens sorprenen constantement amb la seva aparició incontrolada, al marge de la nostra voluntat.Quantes vegades estem tant tranquils i, per una fotesa, ens agafa un sobtat rampell de malhumor que tant desconcerta al qui está al nostre costat com a nosaltres mateixos. ¿A qué pot ser degut? El nostre interior es com una cuina en permanent activitat on macera i es va coent tot el que ens esdevé. Sovint, les emocions i sensacions amb les que ens anem topant, no resulten ingredients massa apropiats; el guisat se´ns indigesta i, en el moment que menys ho esperem, ens retorna en forma de grolleria o sortida de to.Totes les persones, inclòses les més serenes i assenyades, estan sotmeses als efectes d´aquesta dualitat que ens conforma i ens sitúa en el mateix nivell de tot el que existeix. En nosaltres conviuen el positiu i el negatiu; la cordura i la bogeria; la grandesa i la mesquinesa. La raó que pot explicar aquesta aparent incongruencia és que si no hi hagués contrastos no podríem apreciar la realitat. Així podem dir que tenim calor perque ho comparem amb el fred que també hem sentit o que estem contents perque hem conegut la tristesa...Ineludible alternativa? Això sembla i no resulta pas tant indesitjable si pensem en l´ajuda que ens proporciona en l´avaluació del nostre diari viure. Si ho veiem com una eina de viatje, podrem anar prenent les decissions oportunes, en ser conscients del procés que ens serveix de guía i efectuar les correccions de rumb necessaries, tal como ho fa un mariner que va pel mar sotmès a les forces de la naturalesa i va adaptant la seva navegació per a mantenir la ruta prevista.Cada un de nosaltres está format per aspectes de llum i sombra. Acceptar la nostra dualitat, sense rebutjar cap faceta, ens posa en el camí correcte que ens permet experimentar plenament el nostre pas per aquesta vida.Ens estem creant continuament. Som co-creadors del món que ens acull. I per crear una cosa perfecta s´ha de partir d´una cosa imperfecta: D´un tros de carbó se´n pot treure un diamant! O sigui que sembla que tot és al seu lloc. Tot fa el seu paper, tot és necessari per a la Gran Experiència de la vida.Podem, doncs, estar tranquils.