EL CAMÍ

La drecera d´un mateix
(15.01.08)

La vida está plena de camins i dreceres; qualsevol es bo per a transitar-lo. Tots duen a algun lloc i a tot arreu trobem bellesa i coses per aprendre. No es tracta de circular per un camí determinat, sino que aquest camí sigui “el nostre camí”, en el que poguem trobar els fruits adequats per al nostre cos i per al nostre esperit.N´hi ha que se senten atrets per "camins" famosos, sigui el Camí de Santiago o el París-Dakar, per parlar només de dues de les rutes més conegudes i en ámbits ben diferents. Potser el que segueix un d´aquests camins trobi allò que anhela o potser se li desperti la inspiració necessaria per a reconèixer el seu propi camí.Però, recordant el poeta, “caminante, no hay camino, se hace camino al andar...” és la nostra petjada el que constitueix el camí i no al revés. Quan la inquietud existencial ens envaeix, ens agafem a opcions “d´eficacia probada” o, si més no, que ofereixin unes expectatives raonables de proporcionar-nos allò que anem cercant, si és que sabem, del cert ,allò que busquem.Paga la pena, primer de tot, mirar cap endins, en comptes de desviar la nostra atenció cap a l´exterior. Per que fins que no surti de nosaltres l´impuls adequat, l´orientació precisa que doni resposta al nostre desassossec, serán en va totes les passes que fem i tots els camins que seguim.Hem de sincerar-nos i escoltar amb molta atenció el que ens diu el nostre cor: Què és el que realment més ens agrada fer; què és el que més ens atreu, i llançar-nos-hi sense dubtar. Només en posar-nos en marxa moguts pel motiu auténtic que emana del nostre interior, sentirem la satisfacció de saber-nos en la bona senda, en la nostra propia senda.Una vegada presa la decissió, podem estar segurs que no ens faltará la guía i el suport en el camí iniciat. Quan ens desprenem de prejudicis i fardells inútils, avancem lleugers i oberts, i això ens fa plenament intuitius i receptius a tot el que ens envolta. Amb aquesta confiança, tot el que ens cal saber se´ns revela i tot allò que necessitem ens arriba, en el moment oportú i de la forma més adequada.En qualsevol cas, el que cal és no aturar-se. Un cop triada una sendera, seguim-la. Si el lloc on ens porta no ens agrada, triem-ne una altra fins que l´encertem. Hi ha un camí per a cadascú i la nostra tasca es trobar-lo i seguir-lo. Sense por, amb plena confiança, perque és la vida la que ens va menant cap al nostre lloc precís, el que tenim reservat, allà on podem donar el millor de nosaltres i on ens sentirem plenament realitzats.