tag:blogger.com,1999:blog-52481218920344814202024-03-21T17:11:11.150-07:00ESPAI DE REFLEXIÓespai de vida conscienthttp://www.blogger.com/profile/12318336687460458519noreply@blogger.comBlogger31125tag:blogger.com,1999:blog-5248121892034481420.post-75531338805377879162010-10-08T03:33:00.000-07:002010-10-10T23:16:18.894-07:00<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifDMVk_6wnCzfEQSjscUo8ImaOckKelu6MW2lHfOsh3mvulEI0lFFThFnPjGlABdefgupQ6VK3_2eIcyDN1cGVs9IQcfiIvIutbEIDNGna8BMgXi1Fr4Y8LslWGyYJqYKOegaYESLn3x4/s1600/EXPLORADOR.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 101px; FLOAT: left; HEIGHT: 101px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5525621797879088898" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifDMVk_6wnCzfEQSjscUo8ImaOckKelu6MW2lHfOsh3mvulEI0lFFThFnPjGlABdefgupQ6VK3_2eIcyDN1cGVs9IQcfiIvIutbEIDNGna8BMgXi1Fr4Y8LslWGyYJqYKOegaYESLn3x4/s320/EXPLORADOR.jpg" /></a><br /><br /><br /><br /><strong><span style="font-size:180%;"><em><span style="font-family:arial;color:#660000;">ESPAI DE REFLEXIÓ</span></em><br /></span></strong><br />amb Joan Martí<br /><br /><br />Unes trobades on a partir d´unes temàtiques concretes, ens anem endinsant en les nostres vivències i creences interiors per tal de veure-hi més clar i actuar d´acord amb una nova percepció.<br /><br />Sessions realitzades:<br /><br />2007<br />16.01: 01 – La Felicitat: Perquè no trobar-li el gust a la vida?<br />30.01: 02 – La Consciència: Allò que ens dóna suport<br />13.02: 03 – El Donar: Com aconseguir allò que volem<br />27.02: 04 – El Lliure Arbitri: Les regles del joc de la vida<br />13.03: 05 – La Intuició: La guía dels nostres instints<br />10.04: 07 – El Buit: Una explicació del que ens envolta<br />08.05: 09 – L´Amor: La millor eina que tenim<br />22.05: 10 – La Vida: Sempre al nostre favor<br />19.06: 12 – El Risc: El motor de la vida<br />03.07: 13 – El Perdó: La manera de fer miracles<br />17.07: 14 – La Singularitat: Tu ets el més important<br />18.09: 15 – La Devoció: Com contactar l´Absolut<br />09.10: 16 – La Riquesa: Allò que volem però ens espanta<br />23.10: 17 – La Immortalitat: Què és el que sobreviu<br />06.11: 18 - El Jo: La reivindicació de l´ego<br />27.11: 19 - La Gratitud: L´aliment de la vida<br />11.12: 20 - El Temps: Un miratge inevitable?<br /><br />2008<br />15.01: 21 - El Camí: La drecera d´un mateix<br />12.02: 22 - La Dualitat: Com entendre la realitat<br />11.03: 23 - La Transparència: L´expressió d´un mateix<br />15.04: 24 - L´Amor Propi: Què m´exigeixo per a estimar-me?<br />13.05: 25 - La Por: La renúncia al nostre poder<br />10.06: 26 - L´Altruisme: Què és un acte gratuït?<br /><br />2009<br />07.07: 27 - L’economia de la Vida<br />04.08: 28 - L’energia Universal<br />08.09: 29 - El Misteri: Allò que ens dóna sentit<br />08.10: 30 - La Fe: La nostra eina secreta<br />03.11: 31 - La Ment: La nostra gran contradicció<br /><br />2010<br />09.02: 32 - La Confiança: Una manera de viure<br />12.05: 33 - Els Somnis: L'energia que remou obstacles<br /><br />(Cliqueu en l´etiqueta de cada tema per a veure´n el text)espai de vida conscienthttp://www.blogger.com/profile/12318336687460458519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5248121892034481420.post-27824537876795424342010-07-06T02:00:00.000-07:002010-07-06T02:01:39.215-07:00ELS SOMNIS<strong>L'energia que remou obstacles </strong><br /><br />Si fem cas d'aquella dita tant aclaridora que ens recorda a cau d'orella que "on hi ha un somni, hi ha un camí", el nostre horitzó personal s'eixamplarà 360º. Mirem on mirem, tot és possible. Si una cosa ens fa il.lusió només cal posar mans a l'obra. Donar-ho per fet i encaminar-nos-hi.<br /><br />Quan es desperta en nosaltres aquella fal.lera per una cosa determinada, res no ens pot aturar. Si ens deixem portar per l'impuls primigeni que sentim a dins nostre ens anirem acostant a la consecució del desig de forma imparable. És una energia genuïna i potentíssima... però que nosaltres podem abortar no creient-hi.<br /><br />Ningú més que un mateix és capaç de frenar una força tant poderosa com la que genera un somni, un desig il.lusionat. Per això, només un mateix pot assolir allò que vol en el fons del seu cor. Un somni és l'energia que remou tots els obstacles, que aplana el camí, que obre portes, que va guiant els passos i aclarint les idees fins arribar a la fita proposada.<br /><br />No estem parlant de fantasies, ni d'utopies. Quan a dins nostre la llum d'un somni s'encén, agafa forma i ens omple de desig, tot l'univers s'atura i esguarda la nostra decisió. Acollir el nostre somni, dir "sí" al nostre somni fa que l'univers es posi en marxa amb tota la seva potència per a fer-lo realitat.<br /><br />Així com una central elèctrica te acumulada energia a disposició de l'usuari a qui només li cal connectar-s'hi per a gaudir-ne, també nosaltres tenim acumulat un potencial d'energia a dins nostre que ens pot empènyer en la direcció que vulguem, només ens cal "endollar-nos-hi" i deixar que circuli sense impediments.<br /><br />La nostra ment, però, fa sovint "d'interruptor" i ens desconnecta d'aquesta energia estroncant-nos els somnis. Què s'hi pot fer en aquest casos? D'entrada calmar-la. La ment reacciona sempre a la defensiva davant de quelcom nou. Cal anar cap a dins del nostre cor i refermar-nos en el nostre somni. Deixar-nos acaronar per ell, submergir-nos-hi, delectar-nos-hi...<br /><br />La por al desconegut ens fa dubtar. La sensació d’inseguretat ens frena. No arribem a creure’ns capaços d’assolir allò que se’ns presenta tant estimulant, tant meravellós... i desistim abans d’intentar-ho. Val la pena però arriscar-se, superar aquest temor inicial, només per la gran satisfacció de veure que sí que és possible.<br /><br />Dir “sí” al somni que ens fa bategar el cor, deixar que un somni se’ns faci realitat, és una decisió compromesa i colpidora alhora per que posa en evidencia que som nosaltres mateixos els qui produïm els miracles.<br /><br />Joan Martí<br />12.05.10espai de vida conscienthttp://www.blogger.com/profile/12318336687460458519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5248121892034481420.post-56759878888795954532010-02-12T03:41:00.001-08:002010-02-12T03:41:50.157-08:00LA CONFIANÇALA CONFIANÇA: Una manera de viure <br />09.02.10<br /><br />Per què anem espantats per la vida ? <br />Per què sempre pensem que les coses aniran malament ? <br />Tot és al nostre abast, això sí, hem d’ajupir-nos i agafar-ho: No ens ho posaran a la boca i ens ho mastegaran! “Quien algo quiere, algo le cuesta” O és que no ens dóna plaure descobrir les coses pel nostre compte ?<br /><br />La Vida ens procura tot el que necessitem i ens inspira tot el que ens pot il•lusionar per que ens estima i vol que siguem feliços. Aquest misteri que és la Vida no seria possible sense la nostra existència i aquesta interrelació és fructífera si cada part fa el que li toca. La Vida donant-nos l’alè i nosaltres experimentant tot allò que ens doni plaure per a que el gaudi sigui compartit. <br /><br />Posar-se del costat de la vida, treure’s importància, apartar-se del mig... relaxa molt i fa que tot el que ha de succeir succeeixi més fàcil i ràpid. Preguntem-nos: Flueixo amb la vida i permeto que em proporcioni tot el que necessito d'una forma senzilla? Accepto que els meus plans són els de la vida i jo un simple voluntari per a manifestar-los en la realitat?<br /><br />Les nostres possibilitats son infinites, però tampoc cal atabalar-s’hi massa amb això. Si som de mena tranquil•la gaudim de la calma, si som inquiets, belluguem-nos tant com vulguem. Del que es tracta es d’anar donant resposta fidel al que sentim i a com ens sentim; anar a favor dels nostres sentiments i no en contra.<br /><br />A la vida tot és possible però tot te un preu. Com més alt sigui el nostre desig més alt serà el preu que haurem de satisfer i també més gran serà la satisfacció en gaudir-lo. En qualsevol cas, si no estem disposats a pagar-ne el preu deixem que la situació flueixi: Ja tornarà a presentar-se i potser llavors estarem més predisposats per enfrontar-ne el preu.<br /><br />No serveix de res queixar-se de no poder fer el que voldríem fer. Tot i que només depèn de nosaltres, de vegades potser tampoc no ens convé i cal confiar en que és el millor per nosaltres el que ens esdevé en cada situació. Forçar les coses és anar contra corrent i desconfiar de la vida. <br /><br />Si no ens hi veiem amb cor no ens hi capfiquem ni ens recriminem per la nostra indecisió, mandra o por. Guardem les energies per una nova situació en la que ens trobem amb més convenciment i la força apareixerà. De vegades “no toca” i la vida sap el que es fa. O sigui que confiem-hi i si realment és una cosa que ens fa molta il•lusió, quan sigui l’hora, ens hi llençarem de cap!Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5248121892034481420.post-38648026104527584532010-02-12T03:38:00.000-08:002010-02-12T03:39:02.173-08:00LA MENTLA MENT: La nostra gran contradicció<br />03.11.09<br /><br />És l´eina que governa el nostre viure i té cura de totes les petites i grans coses del nostre dia a dia. És com un ordinador que fa allò per al que ha estat programat i davant de qualsevol canvi, protesta.<br /><br />La ment és molt poruga enfront del que no coneix. Cal empènyer-la, tranquil•litzar-la i donar-li confiança. Llavors es desbloqueja i valora allò que és nou per a ella fins que s´ho fa seu i actua en conseqüència.<br /><br />Podríem explicar aquest esquema mental en termes d´una empresa: Per sobre de tot hi ha l´amo, el que vertaderament decideix des de la reraguarda i el gerent que és qui dóna sempre la cara i ha d´assumir tot l´estrés de les decisions, amb els dubtes i els errors de governar quelcom complexe i sempre canviant.<br /><br />L´amo és el nostre esperit, el nostre ésser essencial i el gerent és la ment, la nostra personalitat externa, que s´ha d’espavilar per manegar-se-les amb tot el munt de sensacions, sentiments, pensaments, intuïcions i desitjos, basant-se en els coneixements de que disposa. Déu n’hi do la papereta d´aquest “encarregat”: Li cauen pals per tot arreu i faci el que faci està mal vist per la majoria.<br /><br />Si la ment se sent recolzada i compresa, la seva tasca pot ser molt més útil i productiva, però, en sentir-se contínuament criticada i sota sospita, es replega i no dóna cap pas més del compte. Tot s´ho mira amb recel: per què arriscar-se a rebre esbroncades? Què hi guanya? Prou feina té i a més ningú li agraeix res del que fa!<br /><br />Llavors s´amaga o es justifica darrera l´emoció o la sensació que té més a ma per fer o no fer alguna cosa compromesa. La por, la inseguretat, la mandra, la desconfiança... tot serveix per a deixar de fer quelcom nou que suposi córrer riscos.<br /><br />Per què li exigim responsabilitats que pertanyen a la nostra consciència? No és millor tenir-la en compte i valorar-la en la seva justa mesura? En qualsevol cas, fem el que fem, “tot està bé”, “tot és allà on ha de ser”.<br /><br />En cada moment fem allò que ens inspira la circumstància i si no ens agrada el resultat el podem canviar fent una altra cosa. Quan escollim una possibilitat no en sabem totes les implicacions per que allò que fem afecta al nostre entorn més enllà del que podem imaginar -l´efecte papallona- i per tant no cal que ens amarguem innecessariament.<br /><br />Acceptar que, tot i ser perfectes interiorment, som imperfectes en el nostre dia a dia ens ha de deixar marge per a ser tolerants amb nosaltres mateixos en la mesura que estem immersos en una realitat en la que tots ens hi movem amb eines semblants.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5248121892034481420.post-16361526711504037922009-10-23T02:21:00.000-07:002009-10-23T02:30:46.784-07:00LA FE<em>8.10.09<br /></em><br />D’entrada una definició laica de fe: Creure en una cosa que no es veu o que no es comprèn. I una altra: Creure que una cosa és possible, que una idea es pot fer realitat.<br /><br />A partir d’aquestes premisses i aplicant-les a la vida de cada dia, la fe ens permet viure tranquils i confiats. Ens facilita la tasca de fluir sense angoixa i més encara, gaudir de la vida en tot moment.<br /><br />Hi ha una afirmació que diu: “La vida et revela sempre allò que et cal saber i et fa arribar allò que necessites en el moment oportú i de la forma més adequada”. Per tant, per què ens hem d’amoïnar contínuament per la incertesa que ens envolta? Mai ho sabrem tot, ni falta que ens fa.<br /><br />Allò que realment ens convé apareix sempre, només ens cal estar alerta i agafar tot el que la vida ens envia i fer-ne el millor ús. Tot passa, tot canvia, tot està en moviment. La saviesa popular te una expressió molt gràfica: “L’ocasió la pinten calba i tenim que agafar-la pels pèls”<br /><br />O sigui que és cosa nostra estar a l’aguait, primer per adonar-nos de les oportunitats que se’ns presenten i tot seguit per agafar-les i enriquir la nostra vida amb noves experiències, per que viure és el temps d’experimentar, de provar com més coses millor, d’anar tant lluny com sigui, d’aprofundir fins on l’empenta ens porti.<br /><br />Amb l’eina de la fe el camí de la vida és lleuger, plàcid i abundós per que la nostra energia s´aplica de forma profitosa a gaudir de la vida sense malversar-ne gens en “discutir” amb la realitat, en voler “garanties”, en exigir “explicacions” i “seguretats” que mai obtindrem.<br /><br />Estem molt ben “equipats” per aquest gran viatge que és la vida; i la fe és un dels components importants del nostre equipament. Fem-la servir i tot ens resultarà fàcil.Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5248121892034481420.post-1038391700596533552009-03-17T03:03:00.001-07:002009-10-23T02:34:26.804-07:00EL MISTERI<em>8.09.09<br /></em><br />Quantes coses desconeixem! Quants aspectes se’ns amaguen! I quina fal·lera que tenim de voler-ho saber tot. Es veu que no ens recordem d’allò que ja fa molt temps va dir el savi "sólo sé que no sé nada". Però nosaltres vinga remenar-ho tot per que sinó no estem tranquils.<br /><br />Doncs ho hem de dir ben alt i d’una vegada per totes: LA VIDA ÉS UN MISTERI ! No cal que hi donem més tombs per que en això està la gràcia. Quan llegim una novel·la o anem a veure una pel·lícula la gràcia està en no saber-ne la trama. El que ens agrada és endinsar-nos-hi, anar-la descobrint…<br /><br />La Vida, es una novel·la grandiosa, una pel·lícula incommensurable en la que estem immersos com actors i espectadors alhora. Per això el "guió" es va descobrint de forma gradual, conforme anem vivint l’anem interpretant i, el més important, l’anem "adaptant", per que tenim la capacitat i "l’autorització" de fer-ho. És una obra amb un final "obert" que nosaltres podem decidir.<br /><br />La Vida és una energia que s’expressa a traves nostre. A traves de qualsevol ésser viu… i tot està viu! Nosaltres som imprescindibles però alhora dependents. Sense nosaltres la Vida no es podria expressar, però sense la vida nosaltres no podríem existir. Ens necessitem mútuament.<br /><br />Una mica és allò de, què és primer l’ou o la gallina? Quan naixem, la vida ens posa en marxa a nosaltres i es posa en marxa ella mateixa manifestant-se a traves nostre. De la nostra part tenim l’opció de contribuir-hi "mantenint" la vida en nosaltres o bé de treure’ns-la. Allò del lliure arbitri començaria per aquí. Una vegada viu, tu decideixes que en fas de la vida, tenint clar que no hi ha "manual d’instruccions".<br /><br />I aquesta és la clau de volta: En no saber de què va la història, tots tenim curiositat de veure que hi ha en això de la vida i ens hi endinsem, hi participem, en fruïm i ens la fem a la nostra mida. Aquest és el gran secret: Tots hi podem prendre part per que hi ha "papers" de tota mena, per a tots els gustos.<br /><br />Benvingut sigui el "misteri" per que tots estem encantats de jugar a "cuc--amagar". Intentar descobrir el que està amagat és l’entreteniment per excel·lència de totes les èpoques i de tots els éssers humans. És el que dóna sentit al nostre viure.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxn1_HUZLpAamFUwOXI0q6oAl7ZoWALNpdQ4_wstm7vOxIUnoJ43OhzV9Ct7PVNeRnfRVJbGL_G57wQivw6VtH-lq0R2bvXIUxgqedAm655MmgwuqhyphenhyphentvY3IGtDbI4cQYj-36gOfCC5uc/s1600-h/TAULA+RODONA.jpg"></a>espai de vida conscienthttp://www.blogger.com/profile/12318336687460458519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5248121892034481420.post-8787550699463665292009-03-17T02:58:00.001-07:002009-08-04T23:13:43.397-07:00L'ENERGIA UNIVERSAL<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFgZ15hQqvIrNoS0cvc_wZgw2iqeCpXlD_F__3IxpK3kmThDeE1GVRq_ZMUvtg7J1inNkQqfJ0XaLSWdhuI6C77D5JUYvhq45zR-yaAZ2iHdJwlyJTdwyuTMH8cpx50-zd999TKdhDHyc/s1600-h/banfooter.gif"></a><div><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiogLHisUbI8UUGUVJiVi5KQTp4qDi_Z2ptCHnAIQMpW5q4nqp0QYfRAxlTcG7ehCcvY3xLhik-Wk7x84lYvaNZuQLl5_L3psIVEtN0hDbMk8be0wyNUxX-cuUT4_ZWfBgd4nmZR3Pel3E/s1600-h/banfooter.gif"></a><div></div><div><em>04/08/09<br /></em><br />L’energia universal, l’energia divina, L’AMOR, es manifesta a través de l’ésser humà de forma espontània. Només cal que l’individu s’obri i vagi per la vida confiat, deixant fluir i fluint ell mateix amb els esdeveniments. Sense controlar ni jutjar, deixant de "pensar-ho tot”. La vida ja té cura del que cal en cada moment i facilita l’harmonia de totes les coses.<br /><br />L’esperit que ho vivifica tot es manifesta contínuament i al marge de les nostres "decisions". No podem "decidir" estimar per que l’amor apareix i nosaltres en som testimonis però no creadors. La nostra única opció és si en gaudim i en som canal d’expressió o ens en desentenem i llavors no hi ha manifestació de cap mena.<br /><br />Per tant, l’amor, el veritable Amor, ens depassa. Allò que anomenem amor habitualment és compassió, interès i fins i tot por… Ens agafem a algú, "l’estimem" a canvi de ser estimats: Això és dependència, aferrament, control… però no Amor.<br /><br />Quan es manifesta L’AMOR a través nostre no ens n’adonem. Nosaltres només som el canal per on es manifesta. Nosaltres som el difusor d’aquesta energia però no els creadors. L’AMOR "estima" per mitjà de nosaltres. És com allò que diu: nosaltres no vivim és la Vida qui "ens viu". Som indispensables per a la manifestació però no som la manifestació.<br /><br />El canal que nosaltres som tindria el símil d’un cable elèctric que connecta la font d’energia amb la bombeta o l’aparell que es posa en marxa en rebre-la. Nosaltres som el cable elèctric indispensable per a la transmissió i l’únic que ens cal és deixar lliure el pas, no bloquejar l’energia amb les nostres "intromissions", volent-ho controlar tot, dirigir-ho o, si més no, saber per què passa el que passa!<br /><br />No tenim accés a la perspectiva global i per això no entenem moltes coses que passen. Si confiem en la vida segur que hi sortirem guanyant fent la nostra part, gaudint d’allò que tenim a l’abast i deixant que allò que ens sobrepassi… passi.<br /><br />Deixem que les coses passin per que alguna finalitat tenen, encara que no la veiem.<br /></div></div>espai de vida conscienthttp://www.blogger.com/profile/12318336687460458519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5248121892034481420.post-14404163081863915732009-03-17T02:52:00.000-07:002009-07-08T08:05:38.027-07:00L'ECONOMIA DE LA VIDA<em>(7.07.09)<br /></em><br />Sembla que el valor que donem a les coses és proporcional al preu que estem disposats a pagar-ne. En qualsevol cas, tot té un preu i aquest preu, en la majoria dels casos, no és en diners.: Comoditat, prestigi, seguretat, reconeixement social, tranquilitat, etc..<br /><br />L´intercanvi el mesura cadascú i varia en funció de l´època de la vida, de la circumstància social, del plantejament espiritual, etc... L´escala de valors és variada, variable i per damunt de tot, és una cosa exclussiva de cadascú. La influència de l´entorn és evident però en el fons cada persona hi dóna la seva empremta i es regeix pels barems que li semblen més convenients.<br /><br />Sigui quina sigui la valoració personal, els resultats sempre s´equilibren. És com un líquid en vasos comunicats. Si en poses en un cantó n´augmenta també en l´altre i si en treus d´una banda se´n rebaixa de l´altra.<br /><br />Disposem d´un pou d´energia del que podem extreure´n continuament i aplicar de la forma que més ens agradi però sempre tenint en compte l´equilibri esmentat. Cadascú fa un ús lliure d´aquesta font d´energia.Uns renuncien a comoditats per experimentar aventures. D´altres s´estimen més la seguretat d´una vida ben organitzada encara que sense emocions. I una majoria suporten situacions decebedores per por d´arriscar-se a cercar millors plantejaments.<br /><br />La vida és moviment, és ritme, és canvi. Restar aferrat al que és te -sigui el que sigui- és limitar la teva experiència de la vida. Provar coses noves te un doble component d´incertesa i d´estímul que el fa atractíu. Si no ho proves, no ho saps: Pots assolir experiències molt fermes o et pots topar amb fracassos estrepitosos. Tant en un cas com en l´altre però, el fet d´haver viscut una nova experiència et referma en la sensació d´estar viu.<br /><br />Quan acabem els nostres dies en aquesta realitat aflorarà el pensament de les coses que podiem haver intentat i no ho vam fer i llavors ja serà tard. L´èxit a la vida no és triomfar en tot el que fem sino intentar quantes més coses millor.<br /><br />En aquesta realitat material hi he vingut a experimentar...<br />Quina cosa no me´n puc anar sense fer-la ?<br />Ara que encara tinc temps, què m´agradaria fer ?espai de vida conscienthttp://www.blogger.com/profile/12318336687460458519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5248121892034481420.post-58077421108564324722008-06-04T23:45:00.000-07:002008-06-04T23:46:19.845-07:00L´ALTRUÏSME<strong>Què és un acte gratuït?<br /></strong>(3.06.08)<br /><br />Una definició podria ser: Qualsevol acció amb la que no pretenguem aconseguir res. Un acte gratuït representa l´altruisme perfecte. Però, existeixen els actes gratuïts? I, encara més, quin sentit tindria actuar gratuitament?<br /><br />En un món on tot te un preu, encara que no ens ho sembli, els nostres actes sempre estan orientats a la consecució d´algun objectiu. Quan donem almoina o ajudem algú necessitat, no ho fem amb la secreta intenció -com a mínim- de reforçar la idea de que som "una bona persona"?<br /><br />Tal com deia el filòsof, cal fer el bé només pel fet de la seva bondat, al marge del resultat que s´aconsegueixi. El que val és la intenció amb què fem una cosa. Però, com poder estar absolutament segurs de que no actuem moguts per un interès o per algun temor? És tan fàcil enganyar-nos, convencent-nos del que ens convingui creure!<br /><br />Per això, a més de l´esforç continu per a conèixer-nos a nosaltres mateixos, ens cal edificar un jo inamovible, tan sòlidament construit, que pugui romandre imperturbable davant les fluctuacions dels fenòmens externs. Només quan hagi edificat aquest JO, em podré oblidar completament de "mí". Llavors podré actuar gratuitament.<br /><br />Dit de forma més planera: Faci el que faci, n´he de quedar al marge, concentrat en el que faig, fent-ho el millor que sàpiga i res més. Cap judici, cap expectativa, cap necessitat de reconeixement, cap cosa a canvi. He fet el que volia fer i segueixo el meu camí: Així estic sempre en pau i actúo amb tranquilitat.<br /><br />Actuar és donar sentit a la meva vida. És fer ús del meu temps i la meva energia. Fent tot el que faci, confirmo que estic viu i corresponc, actuant, a qui m´ha fet dipositari de tots aquest dons. Parlar, cantar, ballar, estudiar, treballar… el que sigui, res no és gratuït, perque tot és donar testimoni de la meva existència.espai de vida conscienthttp://www.blogger.com/profile/12318336687460458519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5248121892034481420.post-22291841880423622612008-06-03T06:14:00.000-07:002008-06-03T06:15:40.300-07:00LA POR<strong>La renúncia al nostre poder<br /></strong>(13.05.08)<br /><br /> Tots tenim por. Alguns més, altres menys. Uns molt sovint, d´altres només de tant en tant. Però, què és la por? Per què tenim por? Vist des de la perspectiva espiritual, tenim por quan desconfiem de nosaltres mateixos, del nostre poder interior.<br /><br />Tenir por, és bo o és dolent? Ni una cosa ni l´altra. Es com dir: tenir gana, és bo o dolent? La por, com tantes d´altres, és una sensació, un mecanisme del que disposem per a viure. És una percepció, una informació que tenim a l´abast per a prendre decisions.<br /><br />La por ens pot aparèixer per diferents camins. Una amenaça real, un perill imaginari, una decisió important... també en sentir-nos vulnerables o quan volem, i no podem, controlar-ho tot. O sigui que n´hi ha de moltes menes, però en tots els casos es tracta de la mateixa sensació.<br /><br />Què hem de fer amb la por? El mateix que amb la gana i les demés sensacions: reconèixer-la, gestionar-la i seguir el nostre camí. Què no hem de fer amb la por? Instal.lar-nos-hi, portar-la al coll, enredar-nos-hi. Quan tenim gana, mengem i seguim endavant. Amb la por el mateix: Acceptar-la i resoldre-la: Si ens fa mal un queixal, cap al dentista de pressa i així s´acaba el dolor… i la por d´anar al dentista.<br /><br />Els perills imaginaris són els que causen més estralls però és només a la nostra ma de transformar la por que generen en tranquil·litat. Podem recordar aquella dita “Si un problema te solució, per què preocupar-se? i si no en te, què hi guanyem preocupant-nos-hi?”otambé aquell altre pensament “La mort no afecta als vius i quan ets mort ja no estàs viu. Per què doncs preocupar-te per la mort?”<br /><br />Aquelles pors que neixen de no sentir-nos capaços, de no creure´ns mereixedors, de no creure, en definitiva, que podem fer qualsevol cosa, ténen un bon antídot: La garantia que el NO ja el tenim i el que cal és llançar-s ´hi per donar opció a que el SÍ sigui possible. Fent això s´obren espais, es conjuren energies i sincronicitats amb resultats meravellosos.<br /><br />Quan aconseguim coses que no ens creiem capaços d´aconseguir ens adonem del fàcil que ha sigut, que només cal proposar-s´ho i fer-ho.<br /><br />La por és aquella sensació que ens avisa que anem a endinsar-nos en terreny desconegut. El més xocant del cas és que ens fa por el nostre propi poder: Ens fa més por la nostra llum que la nostra foscor... Però quan ens alliberem de les nostres pors, propiciem que els demés s´alliberin també de les seves<br /><br />Ens espanta viure al màxim, per la magnitud i grandiositat del que podem arribar a sentir i experimentar en totes direccions, sentir-nos curulls de sensacions magnífiques. Ens espanta ser feliços per por a perdre aquesta felicitat. El nostre raonament: "Si no la tastem, no la trobarem a faltar".<br />Penosa conclusió!espai de vida conscienthttp://www.blogger.com/profile/12318336687460458519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5248121892034481420.post-59888602010339249352008-06-03T02:45:00.000-07:002008-06-03T02:46:23.985-07:00EL JÒ<strong>La reivindicació de l´ego</strong><br />(6.11.07)<br /><br />A la creença general de la mala influencia de l´ego en l´ésser humà li podem donar la volta i arribar a una conclusió que resulta molt confortable. Considerar l´ego, no un enemic de qui ens hem de guardar, sino una eina sofisticada al nostre servei, com tantes d´altres de les que disposem: la inteligència, la sensibilitat, la motricitat i, per damunt de totes, la conciència.<br /><br />El "jo" no el tenim perquè sí, com si fos una nosa supèrflua que no se sap d´on ve ni que fa. El necessitem per a sobreviure. I no el podem liquidar alegrement, així com així. De fet, el "jo" no es pot eliminar; el que cal és desplaçar-lo, resituar-lo. I per a poder fer aquest pas, el "jo" ha d´estar situat en un punt just, ni massa amunt ni massa avall.<br /><br />Com de qualsevol eina, de l´ego n´hem de saber fer ús. Hem de tenir clares la seva utilitat i la seva potència així com les seves contraindicacions. Però bé que ens el podem estimar, perque sempre va a favor nostre. Estimar-lo i educar-lo com a un fill, per a que sàpiga en cada moment quina és la seva feina, sense confusions ni extralimitacions.<br /><br />Per a moure´ns en aquest nivell de la realitat física, ens calen totes aquestes eines que permeten a l´ésser espiritual que som poder manifestar-se i experimentar la vida. Acoblar bé tot aquest engranatge és la nostra tasca. Sembla que tot allò de que disposem és adequat per aquest procés vital i que no hi ha rès inapropiat.<br /><br />A l´ésser espiritual que portem a dins, tot i la seva inmensitat i poder, i perque és inmaterial, li cal aquest desplegament material per a “experimentar-se”. Equilibrar aquests dos aspectes que ens configuren és feina de cadascú per tal d´assolir el benestar i transitar amb profit per aquesta vida.<br /><br />Des d´un "jo" feble no és pot emprendre el camí espiritual. Des d´un "jo" fort, tampoc. Cal situar-lo en el punt mig: ni massa fort ni massa fluix. Només des d´aquest punt és pot fer llavors el pas, emprendre el camí, deixar el "jo" a part, fer-lo callar per tal de poder mirar gratuïtament, amb un cor net, amb uns ulls nous, el què som i el què ens envolta.<br /><br />La il.luminació passa per una reconciliació amb l´inconscient. No estem "condemnats" pel nostre inconscient, sinó que ens hi podem obrir, ens hi podem reconciliar, el podem treballar de manera que ens esdevingui un aliat i no un enemic.<br /><br />Tot el que portem al damunt és nostre, som nosaltres! No hi ha cap part rebutjable, d´altra banda restaríem incomplets. Per tant, prou de "barallar-nos" amb nosaltres mateixos! Tota l´energia emprem-la en estimar-nos, en estimar tot el que és viu. En estimar la vida i viure-la a fons.espai de vida conscienthttp://www.blogger.com/profile/12318336687460458519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5248121892034481420.post-7334157203998371652008-06-02T11:28:00.000-07:002008-06-03T00:29:11.831-07:00L´AMOR PROPI<strong>Què m´exigeixo per a estimar-me?</strong><br />(15.04.08)<br /><br />A la vida tot és molt senzill, som nosaltres els que ens ho compliquem i llavors ho trobem tot molt difícil. Veiem un nen petit: Quan vol una cosa ho agafa, quan no pot aconseguir-la protesta. Quan està content riu, quan està empipat, plora...Que com podriem conviure si tothom fés el que li semblés ? Doncs millor que ara. O, es que ara no es així ? Que no fa tothom el que vol, encara que d´amagat o amb “segones”? I, si no ho aconsegueix, que no supura amargor, rancor, resentiment que vessen damunt dels altres ?No fóra millor “veure-les venir”? Si tothom digués el què pensa, no aniriem més guiats ? Aquest plantejament, sembla antisocial ? Aquí en aquest món hi hem vingut a ser feliços, no a patir. Amagar, dissimular o, en últim extrem, renunciar als nostres desitjos és un veritable fracàs de la nostra estada a la vida.I què passa amb els condicionants, les circumstàncies externes que ens limiten ? Doncs que hi ha molt de camp per córrer a partir d´acceptar la nostra realitat, el punt del que partim en aquest viatge vital. Ens cal fer servir el verb VOLER per comptes del verb PODER: Jò VULL o NO VULL una cosa determinada! (Dir que PUC o que NO PUC, és limitar-te).Estar clar que tot a la vida té un preu i hem d´estar disposats a satisfer-lo. Però no diguis no puc. Digues, no vull pagar-ne el preu... i després no et queixis si no aconsegueixes el que desitges.Retornem al començament. Què és l´amor propi, l´auto-estima? És donar-se satisfaccions un mateix. És acomplir els propis desitjos i això, ves per on, entra en conflicte amb els desitjos dels altres i sembla que sigui més fàcil renunciar-hi que deixar que s´encaixin de forma natural o, si més no, mirant de coordinar-los.Si tots anéssim “a la nostra” millor ens aniria perque no tindriem tanta “feina” a veure què fan els altres i a covar rancúnies pel que fem o deixem de fer “per culpa dels altres”. Sembla un xic agosarat però, si ens ho mirem bé, és ben simple: Hi ha de tot i per a tothom.I aclarim-ho: No tothom “necessita de tot”. Si cadascú disposa lliurement d´allò que li plau, deixa de cobejar les coses que no li calen. Però si se sent privat del que desitja, llavors ho vol tot i de tothom.Caldrà parlar-ne més en un altre moment...espai de vida conscienthttp://www.blogger.com/profile/12318336687460458519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5248121892034481420.post-42470955462406683612008-06-02T11:27:00.001-07:002008-06-03T00:35:42.822-07:00LA TRANSPARÈNCIA<strong>L´expressió d´un mateix</strong><br />(11.03.08)<br /><br />Què es pot entendre per ser transparent? Es tracta de dir sempre la veritat. De fer saber el que un realment pensa, no per ferir l´altre, sino responent-li sincerament les preguntes que et faci. Una cosa és donar opinions que ningú et demana i l´altra és contestar sense por ni prejudicis dient el que penses i el que sents.Pot ser una mica xocant les primeres vegades, però la transparència és un do que l´altre sabrà valorar perque li facilitem les coses en aclarir-li sempre la nostra posició. Ja no caldrà que "s´imagini" o que "suposi" què pensem o què ens pot agradar; ho aclareix a la primera i pot obrar en consequència.Si estic enfadat, per què he de fer veure que no em passa res? Al final sortirà per una altra banda, quan menys m´ho pensi, i els estralls poden ser pitjors. Allò de "es mejor una vez colorado que ciento amarillo" sembla una bona recomanació per a la vida pràctica.En el camí espiritual, on cal anar ajustant la vida material a la veritable essència que som, aquesta actitud oberta i sincera deixa entreveure el nostre interior, ens fa transparents i dóna confiança al nostre entorn. Fa de canal de transmissió de la llum que ho amara tot -la deixa passar, no la bloqueja- i així hi ha més espai il.luminat.Què és, en definitiva, la il.luminació? No serà tornar-nos transparents per a que brilli la llum per allà on passem? I ser transparents, no vol dir no amagar res, sigui maco o sigui lleig? Diuen que la veritat fa mal, per què serà? Serà perque no acceptem les coses tal com son?No és més fàcil deixar que l´aigua s´escoli per comptes de voler-la frenar? El símil de l´aigua és esplèndid en molts aspectes: L´aigua s´ adapta a tot, no ofereix resistència, és transparent, fresca i gratificant. No amaga res i ho amara tot.Davant la por per les consequències de ser sincers, podem preguntar-nos si no paga la pena correr el risc d´alguna reacció hostil per a estar en pau amb nosaltres mateixos i contribuir a un equilibri real entre les persones i a una progressiva elimimació de les barreres que ens separen els uns dels altres.Gran part d´incomprensions de tota mena vénen d´aquesta manca d´obertura, d´aquesta absència de sinceritat i de la por enfront el que pot pensar l´altre. Dir la veritat ens reporta tranquilitat en acceptar-nos tal com som en cada moment i en cada situació. És la manera de saber sempre per on van els trets i així poder prendre les decissions més encertades per a tots.espai de vida conscienthttp://www.blogger.com/profile/12318336687460458519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5248121892034481420.post-13182885882897301342008-06-02T11:26:00.001-07:002008-06-03T00:35:19.191-07:00LA DUALITAT<strong>Com entendre la realitat</strong><br />(12.02.08)<br /><br />Tal com passa en tots els ámbits del que ens envolta, l´ésser humà també està sotmès a la paradoxa de la dualitat. De la mateixa manera que existeix el día i la nit, la tempesta i la calma, l´amor i l´odi, etc., en tots nosaltres conviuen la llum i la foscor que van alternant la seva influencia i ens sorprenen constantement amb la seva aparició incontrolada, al marge de la nostra voluntat.Quantes vegades estem tant tranquils i, per una fotesa, ens agafa un sobtat rampell de malhumor que tant desconcerta al qui está al nostre costat com a nosaltres mateixos. ¿A qué pot ser degut? El nostre interior es com una cuina en permanent activitat on macera i es va coent tot el que ens esdevé. Sovint, les emocions i sensacions amb les que ens anem topant, no resulten ingredients massa apropiats; el guisat se´ns indigesta i, en el moment que menys ho esperem, ens retorna en forma de grolleria o sortida de to.Totes les persones, inclòses les més serenes i assenyades, estan sotmeses als efectes d´aquesta dualitat que ens conforma i ens sitúa en el mateix nivell de tot el que existeix. En nosaltres conviuen el positiu i el negatiu; la cordura i la bogeria; la grandesa i la mesquinesa. La raó que pot explicar aquesta aparent incongruencia és que si no hi hagués contrastos no podríem apreciar la realitat. Així podem dir que tenim calor perque ho comparem amb el fred que també hem sentit o que estem contents perque hem conegut la tristesa...Ineludible alternativa? Això sembla i no resulta pas tant indesitjable si pensem en l´ajuda que ens proporciona en l´avaluació del nostre diari viure. Si ho veiem com una eina de viatje, podrem anar prenent les decissions oportunes, en ser conscients del procés que ens serveix de guía i efectuar les correccions de rumb necessaries, tal como ho fa un mariner que va pel mar sotmès a les forces de la naturalesa i va adaptant la seva navegació per a mantenir la ruta prevista.Cada un de nosaltres está format per aspectes de llum i sombra. Acceptar la nostra dualitat, sense rebutjar cap faceta, ens posa en el camí correcte que ens permet experimentar plenament el nostre pas per aquesta vida.Ens estem creant continuament. Som co-creadors del món que ens acull. I per crear una cosa perfecta s´ha de partir d´una cosa imperfecta: D´un tros de carbó se´n pot treure un diamant! O sigui que sembla que tot és al seu lloc. Tot fa el seu paper, tot és necessari per a la Gran Experiència de la vida.Podem, doncs, estar tranquils.espai de vida conscienthttp://www.blogger.com/profile/12318336687460458519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5248121892034481420.post-9206651235734492312008-06-02T11:24:00.000-07:002008-06-03T00:34:13.837-07:00EL TEMPS<strong>Un miratge inevitable?</strong><br />(11.12.07)<br /><br />Podríem dir que el temps és una “sensació” o un estat d´ànim. El que sembla evident és que la percepció que en tenim és molt variable segons la situació en que ens trobem. Quan fas el que t´agrada, el temps desapareix, te´n oblides, se´t fa curt. Si trobes pesat el que fas, el temps s´allarga, no s´acaba mai, com si s´aturés.Allò de viure dins de l´ara, d´estar present en el moment, ens desenfoca del temps del rellotge i ens situa en el context d´un temps “intemporal” perque, és cert que tot sempre s´esdevé “ara” i no existeix cap altre moment. Aquesta és la explicació més encertada del terme “eternitat”Podem estar d´acord en que el passat no existeix perque ja ha passat, però la sensació o, si més no, l´experiència del viscut no ens la treu ningú i que el futur tampoc existeix perque no ha arribat, ni pot arribar mai per que sempre és present, encara que tinguem una constant expectativa pel demà.Com encaixar-nos doncs en l´únic temps real que és el present? Per poc que hi pensem, veurem que la cosa és bastant senzilla. Potser només ens cal adaptar el nostre esquema mental, per que, de fet, la realitat és prou evident i la vida ens en dóna contínues mostres.Només som en el present i sempre és present. No es pot fer res “en el futur” i “en el passat” el que varem fer ja esta fet i no hi tenim cap accés. Si acceptem aquesta realitat i ens concentrem només en el que estem fent “ara”, podem aconseguir dues coses: Fer millor el que estem fent i no perdre cap mena d´energia pensant en el que varem fer ahir o en el que potser farem demà.Quan estàs absort, concentrat en una cosa, no penses en res més i llavors la ment protesta perque la deixes de banda… Què cal fer? Res, ni cas, ja callarà i acabarà acostumant-s´hi. Ets tu -el teu ésser intern- el que mana. La ment només és un instrument al teu servei i, si li dónes l´ordre adequada, s´hi avindrà.Des d´aquesta perspectiva, les coses tornen al seu lloc i al seu tamany real sense que “ens caiguin al damunt” per l´angoixa que n´arrosseguem del passat o que n´anticipem del futur. Recordem la frase bíblica “tingues cura del dia d´avui, que el demà ja vindrà amb els seus malsdecap”. Què guanyes patint a l´avançada?espai de vida conscienthttp://www.blogger.com/profile/12318336687460458519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5248121892034481420.post-59464249664538740742008-06-02T11:23:00.000-07:002008-06-03T02:51:10.384-07:00EL CAMÍ<strong>La drecera d´un mateix</strong><br />(15.01.08)<br /><br />La vida está plena de camins i dreceres; qualsevol es bo per a transitar-lo. Tots duen a algun lloc i a tot arreu trobem bellesa i coses per aprendre. No es tracta de circular per un camí determinat, sino que aquest camí sigui “el nostre camí”, en el que poguem trobar els fruits adequats per al nostre cos i per al nostre esperit.N´hi ha que se senten atrets per "camins" famosos, sigui el Camí de Santiago o el París-Dakar, per parlar només de dues de les rutes més conegudes i en ámbits ben diferents. Potser el que segueix un d´aquests camins trobi allò que anhela o potser se li desperti la inspiració necessaria per a reconèixer el seu propi camí.Però, recordant el poeta, “caminante, no hay camino, se hace camino al andar...” és la nostra petjada el que constitueix el camí i no al revés. Quan la inquietud existencial ens envaeix, ens agafem a opcions “d´eficacia probada” o, si més no, que ofereixin unes expectatives raonables de proporcionar-nos allò que anem cercant, si és que sabem, del cert ,allò que busquem.Paga la pena, primer de tot, mirar cap endins, en comptes de desviar la nostra atenció cap a l´exterior. Per que fins que no surti de nosaltres l´impuls adequat, l´orientació precisa que doni resposta al nostre desassossec, serán en va totes les passes que fem i tots els camins que seguim.Hem de sincerar-nos i escoltar amb molta atenció el que ens diu el nostre cor: Què és el que realment més ens agrada fer; què és el que més ens atreu, i llançar-nos-hi sense dubtar. Només en posar-nos en marxa moguts pel motiu auténtic que emana del nostre interior, sentirem la satisfacció de saber-nos en la bona senda, en la nostra propia senda.Una vegada presa la decissió, podem estar segurs que no ens faltará la guía i el suport en el camí iniciat. Quan ens desprenem de prejudicis i fardells inútils, avancem lleugers i oberts, i això ens fa plenament intuitius i receptius a tot el que ens envolta. Amb aquesta confiança, tot el que ens cal saber se´ns revela i tot allò que necessitem ens arriba, en el moment oportú i de la forma més adequada.En qualsevol cas, el que cal és no aturar-se. Un cop triada una sendera, seguim-la. Si el lloc on ens porta no ens agrada, triem-ne una altra fins que l´encertem. Hi ha un camí per a cadascú i la nostra tasca es trobar-lo i seguir-lo. Sense por, amb plena confiança, perque és la vida la que ens va menant cap al nostre lloc precís, el que tenim reservat, allà on podem donar el millor de nosaltres i on ens sentirem plenament realitzats.espai de vida conscienthttp://www.blogger.com/profile/12318336687460458519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5248121892034481420.post-2705380167907132812008-06-02T11:22:00.000-07:002008-06-03T02:51:39.286-07:00LA GRATITUD<strong>L´aliment de la vida</strong><br />(27.11.07)<br /><br />La gratitud es defineix com un reconeixement de que s´ha rebut un guany i que aquest guany prové d´una font externa d´un mateix. Es com un sentiment d´admiració, agraïment i apreciació de la vida. És, essencialment, una actitud personal bàsica que produeix felicitat, salut, plenitud i longevitat.En els nostres dies existeix la convicció d´haver nascut amb mereixements innats, amb drets pròpis des d´abans de néixer. La nostra societat, amb el consum i amb la satisfacció immediata de qualsevol desig, genera cada cop més infelicitat: El consumisme és un "inhibidor de la felicitat".Quan obrim els ulls cada matí i se´ns renova el dret a la vida de manera totalment gratuïta, quins mèrits propis podem adduir? Quan després d´una fosca nit el sol s´enlaira novament i ens dóna la seva llum enlluernadora i el seu gratificant escalf, en què hi hem col.laborat nosaltres per a fer-ho realitat?Davant d´aquesta insensibilització cal una postura conscient, apreciant i assaborint tot el que ens fa la vida agradable i afortunada, pensant que aquesta podria ser de manera diferent. Hem d´aprendre a sentir-nos agraïts constantment per tot allò que donem per fet. Es tracta de desenvolupar una visió personal de la vida com un "regal".Sempre hi ha coses per agraïr i, en la mesura que ho fem, les benediccions se´ns multiplicaran. De vegades allò que al primer cop d´ull sembla un contratemps, pot ser una disfressa del bé i tot el que sembla bo a primera vista, pot ser perjudicial. Sempre hi ha motíus per a estar agraïts, inclús en condicions adversesHi ha un conte antic en el que un home que tenia un cavall i se li va escapar; els seus veïns van córrer a consolar-lo i ell els va dir: Mala sort? Bona sort? Qui ho sap mai? Més tard n´hi va retornar tot un ramat; els seus veïns llavors el felicitaren i ell va dir-los: Mala sort? Bona sort? Qui ho sap mai? L´home tenia un fill a qui, en domar un cavall, se li va trencar una cama; altre cop els veïns el van anar a plànyer, però ell els digué: Mala sort? Bona sort? Qui ho sap mai? Al cap de poc és va presentar l´exèrcit a reclutar joves per a la guerra i al noi el deixaren; els veïns, ara sí l´ompliren de beneplàcits i ell: Mala sort? Bona sort? Qui ho sap mai?Tot passa, tant el bò com el dolent. L´actitud agraïda ens sitúa en un pla equilibrat, en una sensació de benestar que produeix la comunió amb tot el que ens envolta. La vida és un constant intercanvi d´energies que passen a travers nostre. Ésser agraït és ser conscient de tota aquesta energia que ens vivifica. I com més conscients en siguem, més vius ens sentiremespai de vida conscienthttp://www.blogger.com/profile/12318336687460458519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5248121892034481420.post-84005723642324887472008-06-02T11:20:00.000-07:002008-06-03T00:32:53.239-07:00LA IMMORTALITAT<strong>Què és el que sobreviu?</strong><br />(23.10.07)<br /><br />El cas és que sentim atracció o rebuig envers qualsevol imatge projectada per la nostra ment en l´estat posterior a la mort. La tasca que hem de dur a terme és: ser conscients del que passa, romandre oberts -sense identificar-nos ni rebutjar les imatges que apareixen- i deixar-ho anar tot per a poder veure més enllà de les projeccions, expectatives i temors de la nostra ment.El nostre quefer és el mateix tant en aquest moment com en el moment de la mort: anar més enllà del relatiu i del condicionat fins assolir la veritat i fondre´ns amb l´Ésser Absolut. Per tant, la millor clau per a saber com ens relacionarem en el futur amb els nostres estats mentals, consisteix en observar la forma com ens hi relacionem actualment. Després només trobaràs el que ara tinguis.Les nostres tendències inconscients i els nostres continguts mentals perduren instant rere instant més enllà fins i tot del moment de la nostra mort. El veritablement important és reconèixer que el que perdura no és "algú" sinó l´energia amb la que mentalment construïm la nostra "identitat".En la mesura en que persisteixi la il.lusió d´una existència separada caldrà una nova forma física en la que seguir-s´hi reflexant. En tots els moments de la nostra vida disposem de la possibilitat de travessar la il.lusió de separació i arribar al fons del nostre ésser però aquesta possibilitat resulta particularment accessible en el moment de la mort. Morir no és difícil, el difícil es romandre mort!En penetrar total i completament en l´Ésser Il.limitat tornem a ser allò que sempre hem sigut. Llavors tot el "devenir" superficial del nostre passat es dissoldrà en la llum de la realitat subjacent que compartim amb tot el que és i amb tot el que serà. La mort no només és diferent al que ens imaginem sinó que també és més ditxosa. La mort no és més que un canvi en el nostre estil de vida.Un savi va dir: "La veritat i el que creiem veritat són una i la mateixa cosa". Així doncs, per a que la vida després de la mort "sigui veritat" hem de "fer-la veritat". La veritat és sempre el que nosaltres fem. La "vida després de la mort" forma part del potencial evolutiu de la vida i l´única forma de saber que és veritat consisteix en fer-ho veritat.L´única forma de "demostrar" l´existència de la vida després de la mort consisteix a portar el paradís a la terra: Cada vida salvada, cada vida alliberada, suposa un pas endavant en el procés de construcció d´una nova terra i d´un nou cel. Això és l´únic que pot ajudar-nos a justificar el nostre desig d´una vida després de la mort.Restablint la bellesa del planeta i alliberant l´esplendor de les formes de vida individuals podrem avançar fins arribar a superar el dualisme entre cel i terra, eternitat i temps, diví i humà. És possible que existeixi una vida després de la mort? Fem-la realitat, creant el paradís ara i aquí.Per a verificar la hipòtesi de la supervivència és necessari "confiar en l´univers", confiar en que l´univers és intrínsecament bò. Si no donem aquest primer pas, mai comptarem amb l´estímul i l´energia necessaris per a escometre una disciplina espiritual contemplativa que ens permeti verificar d´una manera convincent la immortalitat de l´ànima.espai de vida conscienthttp://www.blogger.com/profile/12318336687460458519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5248121892034481420.post-4339370987078418662008-06-02T11:15:00.001-07:002008-06-03T00:32:27.984-07:00LA RIQUESA<strong>Allò que volem però ens espanta</strong><br />(9.10.07)<br /><br />Tots tenim somnis utòpics basats en la riquesa: La desitgem però, al mateix temps i de forma inconscient, ens la neguem. És molt el temps que portem escoltant i "creient-nos" coses com: "la vida és dura", "tot són deutes", "el món està en crisi"…Vivim en un món on tots som creats i creadors alhora. La riquesa estarà en nosaltres en el moment en que decidirem obrir-nos-hi. L´abundància és congènita de la naturalesa humana. Si comprenem aquesta realitat i som conscients que a la naturalesa tot és al nostre abast, estarem en la direcció adequada.Eliminem del nostre pensament tota creença falsa que ens impedeix progressar i pensem que les coses no succeeixen per qüestió de la sort o del destí, sinó que som nosaltres els qui estem provocant que les coses succeeixin. Així doncs, anem a projectar la nostra millor energia per a materialitzar els nostres millors desitjos.Com aconseguir aquest "miracle"? És molt senzill. Hi ha un camp de possibilitats i oportunitats immens. Estem capacitats per a qualsevol cosa i ho tenim que creure si les volem aprofitar. Qui ens dictarà les passes a fer és el nostre cor que per mitjà de la intuïció ens farà saber les millors opcions. Però, com reconèixer-les? Tenim que estar oberts i alerta o el que és el mateix: Confiats i amatents.Si és tant senzill, per què no s´hi apunta tothom? Doncs, encara que sembli contradictori, per por a obtenir-ho! Ens queixem de la nostra situació però, a la vegada, ens hi aferrem per que, encara que no ens agradi, és l´única que coneixem i tenim por de lo desconegut, del canvi.Passa, però, que no és més ric el que més te sinó el que menys necessita, per que la prosperitat espiritual és una mena de riquesa que et permet aspirar a tot però no necessitar posseir res.Cadascú de nosaltres ha vingut en aquest món a fer un camí diferent i només cadascú pot saber quin és el seu propi camí. Reconèixer-lo i seguir-lo ens ha de proporcionar tot el que desitgem per que LA FELICITAT ÉS EL CAMÍespai de vida conscienthttp://www.blogger.com/profile/12318336687460458519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5248121892034481420.post-44230761450427626012008-06-02T11:12:00.000-07:002008-06-03T00:32:03.901-07:00LA DEVOCIÓ<strong>Com contactar l´Absolut</strong><br />(18.09.07)<br /><br />Es compatible la confiança amb un mateix i la pregària?Hi ha contradicció en creure que tots som Deu o, si més no, que el nostre esperit és una part de Deu i posar-se a demanar quelcom a Deu?<br />Em sembla que hi ha un espai on hi encaixa aquesta aparent dicotomia.Nosaltres som éssers duals, com tot el que està manifestat. Estem dotats d´uns mitjans esplèndids però finits que no ens serveixen per a abastar l´infinit. Per això ens cal tenir els peus a la terra per a poder aconseguir el cel.<br />Com concebir-nos com a part d´aquest infinit?Com fer-ho per a comunicar amb l´absolut al qual pertanyem?Quants cops, en situacions apurades, no hem exclamat “ajuda´m Deu meu”? Saber-se humilment allà on ets sense perdre però l´esma de mirar més enllà…<br />En pregar, la sensació d´acolliment superior et fa sentir bé. Malgrat que nosaltres en formem part, no tenim altra forma de relacionar-nos amb l´absolut. Ens cal demanar i agrair des de la nostra aparent feblesa, així es crea el vincle entre el físic que coneixem i el metafísic que només intuïm.<br />Creure que som éssers infinits no ens lliura de la nostra aparença finita. Si ens mantenim en connexió conscient amb el No Manifestat, llavors valorem, estimem i respectem profundament allò manifestat. Per això es fa palesa la necessitat d´aquesta comunicació reverencial.<br />El misteri que s´albira al darrera de totes les descobertes a la vida és l´estímul que ens empeny a fer aquest camí. Si podem aturar-nos davant la infinitud de cada situació en humil acceptació de que no sabem, la infinitud fluirà cap a les nostres ments i ens dirà què fer en cada moment.<br />Som criatures de la llum. De la llum venim i a la llum tornarem; a cada pas, rodejant-nos, està la llum del nostre ésser infinit. Mentrestant, però, ens cal una xarxa que ens protegeixi en les nostres "caigudes" i per això, des del nostre ésser sensible ens hem de relacionar amb Deu com una cosa "diferent" de nosaltres mateixos.espai de vida conscienthttp://www.blogger.com/profile/12318336687460458519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5248121892034481420.post-59011959346307273012008-06-02T11:10:00.000-07:002008-06-03T02:49:32.042-07:00LA SINGULARITAT<strong>Tu ets el més important.</strong><br />(17.07.07)<br /><br />La nostra auto-imatge és tan contraria a la forma com Deu ens veu que deixem escapar el millor que Ell te per a oferir-nos. Tu potser no siguis tot el que voldries ser, però això no canvia el pacte de Deu amb tu. Tu potser no ets l´amo, però ets el fill de l´Amo.Deu ens veu com a uns campions. No t´acostumis a viure amb menys i a ser menys, acabant per acceptar menys. El millor que pots fer és mirar amb els “ulls de la fe” veient-te ascendir a nous nivells, prosperant i conservant aquesta imatge en el cor i la ment.Tenir una visió més gran, grandiosa, i no posar-se límits. Tenir somnis i la possibilitat de realitzar-los. Recorda, quan els realistes hi estan anant, els somniadors ja hi son”. Et tornes allò que creus ser. La vida està més feta d´actitud que de coneixement.Jo no crec que Deu vulgui que tu siguis “una mica feliç” o que només et curis una mica. Deu et va fer per a volar alt, conquerir l´horitzó, viure una vida d´alegria i abundància. El rei Salomó va dir: “L´home és allò que pensa”. Però, compte, ningú pot tenir fe per tu. L´ajuda ve, però la decisió és cosa teva.Si tu et concentres en allò que no pots fer o en allò que no tens es com estar d´acord amb la teva derrota. Para de buscar disculpes i comença a actuar amb fe, a fer allò que tens que fer. Les persones saben el 90% del que han de fer, però increïblement no ho fan. “Si tu penses que pots, podràs. Si penses que no pots, no podràs, les dues coses seran certes”Quan tu creus, totes les coses són possibles, tant les positives com les negatives. Es més fàcil estar desanimat que motivat davant les circumstàncies de la vida, les notícies de corrupció i violència, les adversitats i les situacions difícils a les que ens enfrontem, i és quan ens desconcentrem, quan comencem a remoure pensaments negatius i ens desanimem.La por del problema és pitjor que el propi problema. Es millor pensar que quan es tanca una porta, se n´obre una altra de més gran i millor. Aquesta actitud ha permès la superació per a moltes persones. Deu no et va crear per a ser comú. Tu ets el que t´has fet comú. La forma com ets veus et portarà a l´èxit o al fracàs.Tu has de fer la teva part, veient-te amb uns altres ulls i sabent que Ell, allà dalt, vol transformar els teus somnis en realitat. Però recorda, la gran tragèdia és que si no modifiques la teva creença, podràs passar la vida sencera deixant escapar coses magnífiques que estan reservades per a cada un de nosaltres. "Si aconsegueixes veure l´invisible, Deu farà l´impossible”espai de vida conscienthttp://www.blogger.com/profile/12318336687460458519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5248121892034481420.post-51892178736367799522008-06-02T11:09:00.001-07:002008-06-02T11:16:02.567-07:00EL PERDÓ<strong>La manera de fer miracles<br /></strong>(3.07.07)<br /><br />Terme present en totes les doctrines, immers també en la nostra vida diària però poc o mal comprès. Suggeridor de febleses o errors, el perdó és una eina poderosíssima al nostre abast i de fàcil ús.Premissa única i bàsica es fer-lo servir amb sinceritat i totalitat. No val allò de “perdono però no oblido”: O es perdona o no es perdona. I tampoc un perdó com de passada “ai, perdona!”. No és necessari que sàpigues com perdonar. Només cal que hi estiguis disposat. De tot el demés se n´ocuparà l´Univers.És molt simple: Vols perdonar, perdones i te n´oblides. I el miracle es produeix. La pau et retorna i retorna en el teu entorn i s´obren tot un munt de portes. Perdonar és una cosa que esdevé de manera natural. És no oferir resistència a la vida, és permetre que la vida visqui a través teu.Pensa en el més important: El primer perdó ha de ser per a tu mateix: Íntim, tendre, ampli i total. T´has equivocat, t´has enfurismat, t´has excedit… I què, la teva ànima et continua estimant. Perdona´t i no ho tornis a fer, el que sigui, amb qui sigui i com sigui.Quantes vegades has de perdonar? Ja fa temps es va dir: “setanta vegades set” o sigui sempre. Tants cops com ensopeguis perdona i perdona´t. O es que no et cures cada vegada que et fas una ferida, o sigui sempre que t´hi trobes?Perdonar es treure´s un pes de sobre, netejar-se d´una xacra de dins. Perdonar i perdonar-se és renovar la confiança en un mateix i en els altres. La vida no s´atura. És cosa teva si vols fer el camí carregat o lleuger.El benestar que se sent en perdonar o perdonar-se és una sensació subtil que ens embolcalla i ens dona un nou impuls en la vida. Només per aquest interès ja val la pena de fer servir el perdó.Si a més som conscients de que tots els que ens envolten són una part de nosaltres, un aspecte nostre reflectit, llavors serem capaços de veure que tot es redueix a acceptar-nos plenament sense menys tenir cap part de la nostra totalitat.Al darrera de cada ésser humà hi ha el mateix esperit. La mateixa energia. La única essència que ho sustenta tot. TOTS SOM UNA SOLA COSA.espai de vida conscienthttp://www.blogger.com/profile/12318336687460458519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5248121892034481420.post-30443440246391551162008-06-02T11:07:00.000-07:002008-06-02T11:16:21.925-07:00EL RISC<strong>El motor de la vida<br /></strong>(19.06.07)<br /><br />Hi havia una vegada tres granotes en una fulla i una d´elles decideix saltar a l´aigua. Si ens preguntéssin quantes granotes quedaven a la fulla, que contestaríem? La resposta correcta és tres. Per que la granota només va decidir saltar, però no ho va fer!Nosaltres, no som com la granota molts cops? Qui no decideix fer alguna cosa i al capdavall acaba per no fer res? A la vida hem de prendre moltes decissions, algunes fácils, algunes difícils. Però la major part dels errors són deguts a les indecissions.Tenim que viure amb les consequències de les nostres decissions, i això és arriscar. Tot és arriscar:- Riure és córrer el risc de semblar benèit.- Plorar és córrer el risc de semblar sentimental.- Obrir-se amb algú és arriscar-se a comprometre-s´hi.- Exposar els sentiments és arriscar exposar-se un mateix.- Oferir les teves idees i somnis és arriscar-se a perdre´ls.- Estimar és córrer el risc de no ser estimat.- Tenir esperances és córrer el risc de decepcionar-se.- Intentar és córrer el risc de fallar.- Viure és córrer el risc de morir.Però els riscos s´han d´enfrontar, per que el fracàs més gran de la vida és no arriscar res. La persona que no arrisca res… no fa res, no te res, no és res. Pot evitar el sofriment i el dolor, però no apren, no sent, no canvia, no creix, no viu. Empresonada en la seva covardia, és una esclava que tem la llibertat.Només el que arrisca és lliure. Només aquells que s´arrisquin a anar més lluny podran saber el lluny que podem arribar.El pessimista es queixa dels vents. L´optimista espera que canviïn. El realista ajusta les veles.Aquest missatge val per a totes les persones, per que totes les persones tenen la capacitat per a fer qualsevol cosa que es proposin i compten amb la tota l´ajuda que necessitin just en el moment que la necessitin.Si vols realitzar els teus somnis, tindràs que córrer alguns riscos, però... ON HI HA UN SOMNI, HI HA UN CAMÍespai de vida conscienthttp://www.blogger.com/profile/12318336687460458519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5248121892034481420.post-66610389107341033172008-06-02T11:05:00.000-07:002008-06-02T11:16:48.332-07:00LA VIDA<strong>Sempre al nostre favor</strong><br />(22.05.07)<br /><br />L´equilibri que ha de presidir tota la nostra actuació vital és l´aspecte més difícil i alhora el més útil per a fer el camí de la forma més adequada. Tot a la vida te dues cares, dues maneres de veure-ho per això un plantejament equilibrat ens dóna la mesura correcta de les coses.Per damunt de creences, religions o filosofies hi ha el fet personal: Només un mateix és responsable de la seva propia vida i si un no vol, res del que s´esdevé en el seu entorn li pot afectar. El secret està en tenir clar qui som, que hem vingut a fer en aquest món i com ho volem de fer.Dins de cadascun de nosaltres portem l´Ésser espiritual perfecte, coneixedor de tot el que ens convé. Es poderosíssim però molt discret i sotmès totalment a la nostra voluntat. Tot i això, sovint se´ns manifesta per mitjà de senyals i sensacions –allò que en diem intuïcions- per a fer-nos veure el més adient.Pensem que tot depèn només de nosaltres sols, que tenim que controlar-ho tot per tirar endavant a la vida. És cert que som responsables dels nostres actes i de les nostres decisions, però, nosaltres sols –la nostra part externa- no és capaç de superar per ella mateixa tots els reptes que se´ns plantegen.La Vida és l´energia que ens mou, que ho mou tot. És la que ens inspira durant el nostre trànsit vital. Aquest poder superior és el nostre Ésser veritable i única realitat del que som. Quan un és conscient d´això i es deixa portar confiat pel seu Jo intern -per la Vida- les coses li funcionen amb fluïdesa i se li obren camins insospitats.Aquesta postura vital jo l´anomeno fe en la Vida. Ella sempre ens fa arribar el que necessitem quan ho necessitem. Només hem d´estar oberts i ben disposats, amb plena acceptació i agraïment per les diferents experiències que se´ns presenten en el viure diari, assaborint els innombrables plaers que ens envolten i el primer de tots el fet d´estar vius.En nosaltres mateixos tenim tot el que necessitem i tot el que desitgem, encara que emmascarat pel nostre embolcall extern que ens fa creure, molts cops, incapaços, temorosos i desconfiats pel fet de no poder controlar tot el que passa al nostre voltant i davant les incerteses d´allò que ens pot esdevenir.Ningú aprèn en el lloc d´altri. Tots hem de fer el nostre propi camí i passar per les experiències necessàries fins a fer-nos conscients de qui som en realitat i que és el que hem vingut a fer. La Vida ens ho fa saber i ens hi porta. Només ens cal escoltar-la i deixar-nos-hi portar.La nostra actitud, la nostra pròpia manera de ser, és la mateixa Vida, un aspecte de la vida, que es manifesta a través nostre i s´integra en el conjunt per a completar-lo. Ésser un mateix, estar content d´un mateix, donar-se tot allò que un cregui que l´ha de fer feliç, és la nostra col.laboració en aquest gran procés que és la Vida.espai de vida conscienthttp://www.blogger.com/profile/12318336687460458519noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5248121892034481420.post-22782715008211108432008-06-02T11:04:00.001-07:002008-06-02T11:17:24.855-07:00L´AMOR<strong>La millor eina que tenim</strong><br />(8.05.07)<br /><br />De quin amor parlem? De l´únic que hi ha, encara que li hem aplicat moltes variants. Estimar és una cosa molt senzilla –com totes les coses importants de la vida- i és la més important. L´amor és la clau de volta de tot. L´amor és el TOT o dit d´altra forma: Tot és amor i l´amor ho és tot. No necessitem res més, podem prescindir del demés.<br />Busquem-li altres noms: innocència, alegria, confiança, pau, interès, desaferrament, entusiasme, generositat, compassió, serenitat… i podríem omplir més pàgines per que l´amor té innombrables cares, aspectes, interpretacions, però només una finalitat: La Unitat. Tots som una sola cosa i l´amor és l´energia que ens sustenta, que ens ajuda, que ens empeny i ens eleva.<br />Quan un abraça a un altre es produeix un esclat d´energia, s´encen la llum, la temperatura es dispara, tot el nociu s´esvaeix. La vergonya, la incomoditat, l´angúnia i, en definitiva, la por de posar-se en evidència demostrant amor en els nostres actes potser cal atribuir-les a la sensació de feblesa o desvaliment que sentim a l´expressar-lo.<br />Sentir-nos vulnerables i desprotegits és el millor senyal de que deixem sortir de dins nostre aquesta energia abassegadora que tot ho guareix i que tot ho il.lumina. Es gratuïta, és inesgotable i és al nostre abast. No fer-la servir és la més gran malversació i la mostra més aclaparadora de desagraïment.<br />Per què som tant porucs, tossuts i estúpids? Per què deixem de banda la millor eina que existeix… jò el primer? Per què ens costa tant obrir-nos i deixar fluir els nostres sentiments més íntims?<br />Si tu dius a un altre, t´estimo!, què pot passar? Que es quedi bocabadat? Que et contesti que ell també? En qualsevol cas, sembla que ha d´anar sempre bé, no? T´agradaria a tu que et diguessin que t´estimen? T´ho deixaries dir o et sentiries incòmode? Com no estimar, ni que sigui una mica, aquell que se´ns assembla, que viu i pateix com nosaltres, que morirà com nosaltres!<br />Que hem de fer perquè aquesta manifestació sovintegi? Què ens cal per trencar la barrera que ens priva del millor de la vida? Crec que només cal que ens ho proposem i que ho practiquem, que “ens hi forcem” fins que esdevingui una cosa normal, espontània i quotidiana. Les conseqüències son magnífiques!<br />Així pot ser i així és.espai de vida conscienthttp://www.blogger.com/profile/12318336687460458519noreply@blogger.com0