EL TEMPS

Un miratge inevitable?
(11.12.07)

Podríem dir que el temps és una “sensació” o un estat d´ànim. El que sembla evident és que la percepció que en tenim és molt variable segons la situació en que ens trobem. Quan fas el que t´agrada, el temps desapareix, te´n oblides, se´t fa curt. Si trobes pesat el que fas, el temps s´allarga, no s´acaba mai, com si s´aturés.Allò de viure dins de l´ara, d´estar present en el moment, ens desenfoca del temps del rellotge i ens situa en el context d´un temps “intemporal” perque, és cert que tot sempre s´esdevé “ara” i no existeix cap altre moment. Aquesta és la explicació més encertada del terme “eternitat”Podem estar d´acord en que el passat no existeix perque ja ha passat, però la sensació o, si més no, l´experiència del viscut no ens la treu ningú i que el futur tampoc existeix perque no ha arribat, ni pot arribar mai per que sempre és present, encara que tinguem una constant expectativa pel demà.Com encaixar-nos doncs en l´únic temps real que és el present? Per poc que hi pensem, veurem que la cosa és bastant senzilla. Potser només ens cal adaptar el nostre esquema mental, per que, de fet, la realitat és prou evident i la vida ens en dóna contínues mostres.Només som en el present i sempre és present. No es pot fer res “en el futur” i “en el passat” el que varem fer ja esta fet i no hi tenim cap accés. Si acceptem aquesta realitat i ens concentrem només en el que estem fent “ara”, podem aconseguir dues coses: Fer millor el que estem fent i no perdre cap mena d´energia pensant en el que varem fer ahir o en el que potser farem demà.Quan estàs absort, concentrat en una cosa, no penses en res més i llavors la ment protesta perque la deixes de banda… Què cal fer? Res, ni cas, ja callarà i acabarà acostumant-s´hi. Ets tu -el teu ésser intern- el que mana. La ment només és un instrument al teu servei i, si li dónes l´ordre adequada, s´hi avindrà.Des d´aquesta perspectiva, les coses tornen al seu lloc i al seu tamany real sense que “ens caiguin al damunt” per l´angoixa que n´arrosseguem del passat o que n´anticipem del futur. Recordem la frase bíblica “tingues cura del dia d´avui, que el demà ja vindrà amb els seus malsdecap”. Què guanyes patint a l´avançada?